Efecte bumerang

Havien de gua­nyar tres a zero i gai­rebé sense bai­xar de l'auto­car; asse­gu­ra­ven sense immu­tar-se que juga­rien la final del Ber­nabéu; l'espe­rit de Jua­nito (un gran fut­bo­lista que ha pas­sat a la història per tre­pit­jar la cara a un rival amb pre­me­di­tació i traïdoria) havia de tor­nar a ser el gran aliat del madri­disme; tot estava pre­pa­rat per superar tran­quil·lament els vui­tens de final de la lliga de cam­pi­ons; el Real Madrid menys­pre­ava el rival, que havia de ser un sim­ple con­vi­dat de pedra; les por­ta­des dels dia­ris suca­ven pa amb una victòria que només exis­tia en la seva ima­gi­nació. Men­tre el Madrid cele­brava una clas­si­fi­cació vir­tual, l'Olym­pi­que de Lió arri­bava al seu hotel de con­cen­tració i es tro­bava cara a cara amb els mis­sat­ges de pre­potència i supèrbia del seu rival. I en aquell moment alguna cosa va pas­sar al ves­ti­dor de Claude Puel. Què s'ha cre­gut aquesta gent? Com pot ser que un juga­dor del Madrid s'atre­veixi a vati­ci­nar que ens en cla­va­ran tres? Nosal­tres no juguem aquest par­tit? Hem vin­gut a Madrid de turisme? Les por­ta­des dels dia­ris madri­dis­tes van ser­vir perquè l'Olym­pi­que es motivés encara més per eli­mi­nar el Madrid.

César Del­gado i els seus com­panys van recor­dar durant l'escal­fa­ment tots els comen­ta­ris que havien lle­git en els dia­ris del dia ante­rior i es van con­ju­rar per tapar unes quan­tes boques. Tres-cents mili­ons d'euros després, el Madrid va rebre una senyora lliçó d'humi­li­tat d'un senyor equip de fut­bol que va ater­rar a la Cas­te­llana sense fer soroll, però amb les idees molt clares, sense pressió i sense per­do­nar la vida a ningú, amb ganes de jugar molt a fut­bol i de pre­su­mir poc. El Barça té ara una opor­tu­ni­tat històrica per des­tros­sar la moral del Madrid. El secret és no menys­prear cap rival, no donar per des­comp­tada cap victòria. En resum, con­ti­nuar com fins ara.