La pràctica normalitat

Han passat 26 hores del temporal de neu que afecta el país, de manera extrema a les comarques del litoral gironí, i la situació és «de pràctica normalitat». Hi ha més de 220.000 abonats sense subministrament elèctric, uns quants milers dels quals tampoc no tenen subministrament d'aigua. Tots, esclaus de la màfia elèctrica que trafica amb les nostres butxaques en perfecta connivència amb la classe governant. Vuit de cada deu telèfons mòbils de la demarcació de Girona no funcionen i més de 50.000 línies fixes, el mateix. La situació a les carreteres també és «de pràctica normalitat», per bé que no és possible determinar la quantitat de gent que no es pot desplaçar per via terrestre –sí que ho pot fer per via marítima perquè, informen des del govern, la situació portuària ja és normal i, per tant, tots podem agafar el vaixell que tenim al garatge de casa i creuar el país de nord a sud–. Si no, sempre es pot entrar a l'AP-7 o a l'N-II i trobar-se amb cues de 50 o 40 quilòmetres, això sí, «intermitents», i exiliar-se a França.

Pinzellades que signifiquen la situació «de pràctica normalitat» que un impresentable de cognom Boada no es cansa de repetir 26 hores després del temporal de neu que afecta el país –«que ha afectat» és, en aquest cas, un ús negligent dels temps verbals, senyor Boada–. A casa, connectats al món a través d'una ràdio, no ens en sabem avenir. Què no vam entendre a l'escola quan ens alliçonaven sobre el significat dels termes pràctica al costat del de normalitat? Amb el pare ens mirem atònits, fem silenci, i baixem al pati a acabar la feina que havíem començat després de dinar. Baixem al pati i donem els últims cops de pala a l'iglú que hem reinventat per encabir-hi tota la carn de dos porcs que havíem matat dues setmanes abans per passar l'any, i que omplen els congeladors del soterrani. Ho fem, creiem, amb normalitat i certa traça, una certa habilitat que ens permet enllestir el que teníem gairebé fet abans d'entomar el penúltim esforç del dia.

L'endemà, unes 55 hores després del temporal, sense llum i amb el fidel fil radiofònic al costat, un grapat de pallassos que vesteixen de blanc liderats per l'inefable José María Gutiérrez Hernández, Guti, és eliminat de la lliga de campions. Cau a casa, davant dels seus, davant l'atenta mirada d'un altre impresentable, aquest, de cognom Pérez. Enmig de la ja familiar foscor, una nit blanca és benvinguda i celebrada.

Més de 100 hores després del temporal la situació «de pràctica normalitat» continua i l'iglú del pati desglaça. Orfes de polítics d'acció, de polítics responsables, governats per una generació d'impostors fills o néts del franquisme per complicitat o resistència, continuem a les fosques esperant que ens sobrevingui la pràctica normalitat.