Joel, el tercer valencianista més jove a debutar a primera

Després de completar la sessió preparatòria d'ahir al matí, a Paterna, a Joel Johnson (Torrent, 20/09/1992) li va venir un pessigolleig a l'estomac. En tenia motius. El seu nom era un dels 19 que figurava en la llista per viatjar a Barcelona. El lateral completa així una setmana de somni que va començar dilluns quan en l'últim partit de la jornada Emery el va fer debutar contra el Racing. Les lesions de Mathieu, Miguel Brito i Bruno Saltor van fer que el tècnic basc no dubtés a donar la titularitat a un juvenil de segon any. Amb el 56 a l'esquena, Joel no va desentonar. Va jugar un partit més que correcte –va disputar els noranta minuts, alguns dels quals a la banda canviada– en què va notar l'esforç que va fer –al final va haver de ser atès per problemes musculars.

De pare liberià i mare valenciana, Joel fins fa unes setmanes era un desconegut per l'afició valencianista, però el seu prometedor debut el converteixen en una alternativa de present i en un jugador amb un esperançador futur. Dotat d'una excel·lent tècnica i amb forta vocació ofensiva, dilluns a Mestalla es va convertir en el tercer jugador més jove a vestir la samarreta del València en partit de lliga. Ho va fer amb disset anys i 169 dies. Només Diego Ribera (amb setze anys i 359 dies el 1994) i Juan Mena (amb 17 anys i 36 dies, el 1941) l'han superat en aquest rècord de precocitat. Tot i la gris temporada que està realitzant el filial valencianista en la segona divisió B –ocupa lloc de descens i està a set punts de la salvació– Joel és un dels jugadors més seguits de la categoria. De fet, no va trigar gaire a convèncer Emery. Va ser el febrer quan el tècnic, després de veure'l en algun partit amb el filial, va cridar-lo per disputar un amistós contra el Polònia Varsòvia de Bakero juntament amb els seus companys Héctor Verdés (integrant del Barça B que dirigia Guardiola a tercera divisió), Quique Tortosa, Carles Gil i Rubén Sánchez. El tècnic va donar 45 minuts als cinc jugadors del filial i va quedar seduït per les condicions d'un lateral que recorda el millor Miguel. Des d'aquell dia, Joel ha anat combinat els entrenaments amb el primer equip i amb el filial fins a debutar en un partit en què, per curiositats del destí, li va tocar marcar un company de generació, el cantàbric Canales. Sis dies després el Camp Nou l'espera. Ahir, amb els seus i des del seu domicili de Torrent, mirava d'assimilar tot el que li ha passat en una setmana que malgrat que trigarà a oblidar no vol que es converteixi en una anècdota. Un cop superats els focus, vol assentar-se al primer equip.