Ibrahimovic davant el bisturí

M ai em deixarà d'esgarrifar la capacitat del barcelonisme per obrir en canal els seus cracks de manera cíclica i compulsiva. Ara és Zlatan Ibrahimovic, fa dos anys va ser Titi Henry i en fa vint era Ronald Koeman. Hi ha una certa contumàcia en l'error, perquè són molts els exemples de jugadors esbudellats per la impaciència o la falta de criteri, que acaben demostrant el seu talent.

Estrelles, classes mitjanes, planter, ningú s'escapa al judici sumaríssim. A Koeman li deien «vaca lletera», Bakero era «Patrasic» i a Xavi, conegut per alguns com el «florero», molts li haurien firmat el traspàs –bon vent i barca nova!– l'estiu del 2008 juntament amb Ronaldinho i companyia per previsible, irrellevant i amortitzat. Ara, en canvi, Xavi és el millor Xavi, és la clau de l'estil Barça, insubstituïble en l'onze de Guardiola i fa dos anys al podi de la Pilota d'Or i el FIFA World Player.

També n'hi ha que ja han sentenciat Ibrahimovic i el volen facturar l'estiu que ve. És el típic cas de fitxatge estranger, que costa una milionada, no rendeix tant com en el seu antic equip i esgota vertiginosament el crèdit de l'afició i –per extensió– de l'entorn. És irritant sentir xiulets o alguns qualificatius dedicats a un jugador que fa anys que demostra el seu enorme talent, fins i tot durant els seus primers mesos en l'equip blaugrana.

I no obstant això, és innegable que ara mateix Ibra perd totes les comparacions. Els seus 14 gols no li permetran arribar als 30 d'Eto'o en la lliga passada. És el fitxatge més car de la història del Barça (45 milions més Eto'o) i el rendiment no és excel·lent. Messi juga a pocs metres d'ell i quasi el dobla en gols. L'Ibra de l'Inter va fer 25 gols i 24 assistències l'any passat.

Si aquests fossin els arguments del fiscal, l'advocat defensor podria argumentar que el mateix val per a l'Eto'o de l'Inter (10 gols). Nova lliga, nous companys, nous sistemes, falta d'adaptació i, inevitablement, menor rendiment. També seria un atenuant la comparació del Barça actual amb el del triplet, menys brillant, menys voraç i menys corró per als rivals. I també seria útil recórrer als 15 gols de Cristiano Ronaldo (megaestrella, 96 milions) o als 17 (només tres més) d'un golejador insaciable com Villa. O, fins i tot, a la peculiaritat d'un nou que afegeix als gols marcats 8 assistències de gol, una menys que Messi, però unes quantes més que Villa (3), Ronaldo (5) o Eto'o (4).

Facin l'exercici de vigilar els moviments que Ibrahimovic fa al llarg d'un partit buscant la passada en profunditat, a l'esquena de la defensa. Comptaríem amb els dits d'una mà les que li arriben en condicions i perdríem el compte sumant les vegades que el timing de la passada el deixa en fora de joc, les que el seu moviment és aprofitat per a una jugada alternativa o les que simplement no li arriben. Aquest i altres aspectes del joc que afecten el seu rendiment, com ara la seva connexió amb Messi, són molt millorables amb temps i més compenetració.

Amb Ibra no hi ha problemes futbolístics, ni males ratxes que no es resolguin amb una mica de temps per aconseguir l'encaix a l'equip, a l'estil de joc de l'equip i en la lliga. En tot cas, s'haurà de veure si el suec pot acabar d'assimilar el trànsit de ser l'estrella de l'equip (o la selecció) amb tots els honors a ser el gregari de luxe del número u del món. Però si la relació esforç-recompensa és acceptable –i no el sacrifiquen abans– no hi haurà cap problema.