“Ha de ser un orgull per a la ciutat haver recuperat l’Odèon”

És una botiga perquè ens hi hem de guanyar la vida, però és molt més que una botiga. Ja ens ha escrit gent per proposar-nos fer-hi una exposició de pintures o de bicicletes antigues. Estem parlant amb diferents organismes de Girona per dinamitzar l’espai i perquè els gironins, encara que no siguin aficionats a la bici, el puguin gaudir.

La botiga que encara tenim al carrer Argenteria se’ns va fer petita. En Miquel Casals, el propietari de l’Odèon, ens el va ensenyar. D’entrada vam pensar que seria un projecte impossible, però hi vam anar rumiant i, després de tornar-lo a visitar, vam veure que podíem fer un espai que no fos una botiga normal. De fet, en tot el món no hi ha una botiga de bicis com aquesta. Tant l’espai com el negoci són únics, i crec que Girona n’ha d’estar orgullosa.

Hi ha gent que ho percep així, però també venem mallots de 50 euros. Exposem els articles de manera que vesteixi i quedi elegant, però això no vol dir que siguin cars. Tenim tota mena de bicis i preus i apostem per marques locals, com ara la gironina Megamo.

Soc el primer a qui no agrada el turisme de masses, però a totes les ciutats els interessa un cert grau de turisme. I el que ve a Girona no és de borratxera i té poder adquisitiu. Crec que el turisme ciclista és top. S’ha de regular, és clar, però tot en la seva justa mesura està bé. I no crec que aquest turisme se n’hagi anat de mare a Girona. Segur que moltes ciutats de la mateixa mida senten enveja sana del turisme de Girona.

Jo mateix soc conscient que el millor seria que l’Odèon fos un equipament cultural, però si no és possible, quines alternatives hi havia? Que caigués a terra i hi fessin un bloc de pisos? O restaurar-lo com s’ha fet amb fons privats? Hauria de ser un orgull que s’hagi recuperat l’Odèon. És un espai únic al món que dona valor afegit a la ciutat i que estarà obert a tothom que vulgui entrar-hi encara que només sigui per fer un cafè. A més, crec que hem sabut respectar l’espai. El projecte de restauració inicial va anar canviant constantment per preservar l’edifici amb la màxima fidelitat a l’espai original. Al final, som nosaltres que ens hem adaptat a l’espai i no al revés.

És petita, en cinc minuts et trobes carreteres secundàries amb poc trànsit i amb paisatges molt bonics. El clima és bo, la ciutat té encant i un Barri Vell preciós, és segura i s’hi menja molt bé. De tota manera, crec que hi ha més turisme convencional que no ciclista. Per tant, no acabo d’entendre aquest rebuig als ciclistes. Si Girona té els ingredients per rebre aquest tipus de turisme, cal estar-ne orgullosos. I després cal regular-ho i mirar que no es converteixi en Mallorca, on el turisme ciclista està totalment massificat. Jo, amb el turisme de masses, tampoc hi estic d’acord.