«Em comunico amb els gestos»

–Després de dirigir la selecció de l'Iraq l'any passat en la copa Confederacions, ara ajuda Radomir Antic en la selecció sèrbia. Com li va?

–«Simplement puc dir que sóc feliç pel meu país i sóc feliç per Radomir. Estic content perquè ha fet que el poble, que ja té esperança, tornés [a l'estadi]. Per nosaltres el futbol no és només un partit, és la vida. Estic content per ell, perquè som de la mateixa regió.»

–Com ajuda Antic [extècnic del Barça i de l'Atlético de Madrid, entre altres equips]?

–«En tot i en res [riu]. Sóc feliç que el nostre país tingui un tècnic com Radomir, un amic meu. Si necessita alguna cosa, jo sempre estic a la seva disposició.»

–Amb tot el que han viscut els Balcans i la guerra de fa vint anys, el futbol podria ajudar a recuperar la tranquil·litat?

–«Ho espero. La desgràcia més gran de qualsevol país del món és la guerra. La nostra terra en va sortir molt perjudicada i és molt bo que l'esport ajudi a curar les ferides d'una manera diferent. És per això que l'ambient que va crear Antic en l'equip va ser molt bo... i què més dir d'altres esports, com el tennis o el bàsquet? L'esport ajuda a llimar les asprors i les coses negatives.»

–Vostè ha entrenat cinc seleccions en cinc mundials. Com s'adapta als canvis de continent i d'estil de vida?

–«És una pregunta senzilla. Disfruto de la vida, m'agrada el futbol, i amb els meus gestos aconsegueixo la comunicació indispensable amb el jugador per aconseguir resultats.»

–En futbol, què és més important? El talent dels jugadors, la psicologia... perquè és un gran motivador.

–«Un equip que té èxit necessita tenir les qualitats tècniques, físiques, tàctiques i mentals... El talent del qual parla vostè. Tot això s'ha de tenir en el moment adequat... Per això he de dir que Luis Aragonés va saber aprofitar una bona generació... [amb el títol de l'Eurocopa del 2008].»

–Quin és el seu favorit per endur-se el títol a Sud-àfrica aquest estiu. El Brasil, Anglaterra, Espanya...

–«Ni Anglaterra ni Espanya poden parlar de guanyar el mundial amb tanta lleugeresa perquè, des de l'edició del 1994 [als Estats Units], els campions han estat el Brasil, Itàlia o França. Han de coincidir moltes coses perquè una selecció s'endugui el títol. Penso que Espanya és més favorita que mai perquè l'experiència de la copa Confederacions els va servir molt. Van perdre un partit contra els Estats Units, i això els servirà per enfocar de manera diferent el títol mundial, sobretot els partits de veritat (a partir dels vuitens). Però Espanya ho té tot per considerar-se el principal favorit, juntament amb el Brasil. També penso que ho poden ser l'Argentina, Holanda... La riquesa d'un equip no és només onze jugadors. S'han de tenir, com a mínim, setze o disset jugadors per a un torneig així, perquè els canvis són molt importants.»

–Tenint en compte que el mundial es juga a l'Àfrica, podria ser el moment que una selecció com la Costa d'Ivori guanyés el títol?

–«L'últim equip africà que va arribar als quarts va ser el Camerun en el mundial del 1990. Des de llavors, cap més... Crec que falta paciència. Per exemple, la Costa d'Ivori va fer fora Vahid Halilhodzic, un entrenador d'èxit. I un altre que també va tenir èxit va ser el de Nigèria [Shaibu Amodu], que va classificar la seva selecció per a la copa d'Àfrica i hi va obtenir un tercer lloc. I tot i això, el van substituir.»

FUTBOL. MIC 2010. ENT. A BORA MILUTINOVIC.