Cesc, quatre nits en una

Especialment dura per al maresmenc va ser la primera part. Durant molts minuts, Cesc va ser la viva imatge de la impotència pel recital de joc dels blaugrana. Ahir va comprovar en primera persona com és de dur aquest esport quan no tens la pilota. En el primer temps, el capità de l'Arsenal va córrer més que ningú (6,27 quilòmetres segons les dades de la UEFA), però ho va fer sense sentit. De banda a banda, pressionant els centrals i tractant d'aturar l'hemorràgia de joc de l'equip blaugrana, que en cap moment li va deixar tenir la pilota. Era víctima de tot el que va aprendre en les categories inferiors d'un club que li torna a obrir a les portes i al qual podria pertànyer la temporada que ve. El d'Arenys va ser el primer a mirar la banqueta. el primer a buscar solucions i demanar una resposta a Wenger en veure el tsunami blaugrana. El francès no va trigar a moure peça. En el minut 27, va treure del camp Arxavin per posar un migcampista més.

Durant els pròxims dies, Cesc tancarà els ulls i no deixarà de reproduir una jugada. Va ser a dos minuts del descans, quan tractant de recuperar una pilota va fer caure Busquets. Entrada per darrere i consegüent targeta. No era una groga qualsevol. El maresmenc va ser el primer a adonar-se'n. Es va agenollar i es va tapar la cara. Mirava el cel i demanava clemència. Volia que la gespa se l'empassés. Estava apercebut de sanció i la cartolina li impedirà complir el somni que ha tingut des que era un marrec: jugar per primera vegada al Camp Nou. Cesc va abandonar els Emirates aclaparat. Demanant explicacions al col·legiat i conscient que si pogués tirar enrere mai hauria entrat en la trampa que li va posar Busquets (no hauria ficat la cama), bon company de selecció.

En el segon temps, Cesc va presenciar impotent el primer gol d'Ibrahimovic, també el segon del suec. La nit es presentava totalment al revés de com l'havia somiat fins que va entrar Walcott. L'anglès (amb la col·laboració de Valdés) els va fer entrar en el partit i amb 1-2, Cesc es va espolsar definitivament els complexos. En el minut 84, va fer caure Puyol en la mateixa trampa en què poc abans havia caigut ell i va forçar un penal.

Cesc no va dubtar. Va agafar la pilota i va xutar a trencar a la dreta de Valdés. Era l'empat. No el va voler celebrar. Va córrer a buscar la pilota i es va adonar que la cama havia fet crac. Era un trencament muscular. I va acabar donant una altra lliçó. Els tres canvis estaven fets i va aguantar coix els últims cinc minuts damunt el terreny de joc. Una mostra més de compromís. Amb l'Arsenal i també amb el Barça.