Un error que val 200 euros

Fa cosa de qua­tre mesos, vam deci­dir fer una esca­pa­deta a l’Empordà. Un parèntesi d’un parell de nits en les ruti­nes quo­ti­di­a­nes que ajuda a car­re­gar piles. Com que feia temps que dúiem al cap tas­tar un res­tau­rant de l’Escala, no vam dub­tar que aquesta seria una de les para­des obli­gatòries. Sabíem per enda­vant que el negoci en qüestió era davant el mar, però aquest muni­cipi té set quilòmetres de lito­ral i anàvem a cegues, així que vam fer ser­vir l’invent més ado­ra­ble que mai s’ha inven­tat, si ho mirem amb la lupa dels que vam néixer sense sen­tit de l’ori­en­tació: el nave­ga­dor. Enfila aque­lla pujada, dos car­rers cap aquí, un parell cap allà, tomba a la dreta i més o menys ja ho tindríem. Tot ple­gat a la velo­ci­tat dels car­gols, que és l’única que algú es pot per­me­tre quan està bas­tant per­dut. En un moment donat, ens des­co­brim entrant a un car­rer on els vehi­cles tenen el pas res­trin­git. Però ja hi som, no hi ha esca­patòria, així que l’única mani­o­bra pos­si­ble és bus­car un punt per fer girar i tor­nar a començar. Amb una mica de paciència vam tro­bar el lloc per­se­guit i admeto que el sopar va res­pon­dre la mar de bé a les expec­ta­ti­ves cre­a­des. Teníem molt bon record d’aque­lla vet­llada i les bones sen­sa­ci­ons s’han pror­ro­gat fins aquesta set­mana, quan l’Ajun­ta­ment de l’Escala ens ha comu­ni­cat que una càmera va detec­tar que havíem tre­pit­jat ter­reny pro­hi­bit i tenim pen­dent una multa per una infracció “greu”. I no una sanció qual­se­vol, no. El cor­rec­tiu puja a 200 euros. En aquest lloc del món, equi­vo­car-te i girar cua als pocs segons, sense posar ningú en perill, està al mateix nivell que superar els límits de soroll per­me­sos o dur a terme una ins­tal·lació de gas sense com­plir l’orde­nança. Així que si un dia em neces­si­ten i no em tro­ben, ja saben a quin poble no m’hau­ran d’anar a bus­car.