TENNIS / BARCELONA OPEN BANC SABADELL

La dualitat francesa

La confirmació de Tsonga contrasta amb Gasquet, en plena reconstrucció amb l'argentí Markus com a tècnic

És un dels juga­dors que va tenir pen­dents el tor­neig quan el núvol de cen­dra va fer que es can­cel·les­sin vols i es tan­ques­sin aero­ports. Final­ment, amb cotxe –«no podia venir d'una altra manera», reco­nei­xia ahir, irònic–, és com va arri­bar Jo-Wil­fried Tsonga al Godó. No hi ha par­ti­ci­pat mai, però neces­sita rodatge per asso­lir el nivell òptim de ten­nis sobre terra, la superfície d'un Roland Gar­ros que fa tant que no gua­nya un francès. «No sento pressió, no tinc res a per­dre. És una moti­vació ser el pri­mer després de tants anys», revela. Des del 1983, amb tri­omf del seu ídol Yan­nick Noah, la cita pari­senca es resis­teix. De moment, ja té feina a reci­clar el seu joc (més adi­ent a pis­tes dures) a una superfície domi­nada per juga­dors esta­tals i argen­tins. «Hi ha molts que tre­ba­llem per ser l'alter­na­tiva», per­se­vera, tot i que els resul­tats no arri­ben. A Roland Gar­ros, els vui­tens de l'any pas­sat són el millor resul­tat, i mai no ha dis­pu­tat cap final sobre terra.

«Evi­dent­ment que els espa­nyols són molts forts, però no hi ha cap altra manera de millo­rar que enfron­tar-te als millors», sen­ten­cia. Avui jugarà con­tra Alma­gro, a qui ja va gua­nyar la set­mana pas­sada a Mon­te­carlo. Al juliol, amb França es veu les cares con­tra Espa­nya en els quarts de la Davis. Però en ter­ri­tori francès i superfície dura. «Què havíem de fer? Posar-hi terra?», res­pon, som­ri­ent. A Bar­ce­lona, sense Nadal, sem­bla que s'obre una porta. Alma­gro, i pot­ser Fer­rero i Soder­ling abans de la final. El tortuós i sofert camí d'un tor­neig com el Godó.

Qui ja ha cai­gut és Ric­hard Gas­quet, que va per­dre ahir con­tra Ver­dasco dei­xant gus­pi­res del seu talent. Tot i la der­rota. Un talent difu­mi­nat per un caràcter díscol. Per això ha can­viat d'entre­na­dor. «És un repte, no l'accep­ta­ria si no cregués que pot tor­nar a estar on va estar», diu Gabriel Markus, que el diri­geix des del gener. «Té nivell top 20, però poten­cial de top ten», el defi­neix el tècnic argentí, que ha estat amb Nal­bandián, Coria i Massú. Un home que coneix el cir­cuit i coneix les debi­li­tats que tena­llen les figu­res. En Gas­quet, les d'un talent natu­ral que el va con­ver­tir abans d'hora en el futur del ten­nis francès.

«Ara està amb Markus, el veig millor, pot­ser sí que la paraula seria més cen­trat», diu Tsonga. La rea­li­tat és que Tsonga és 10è del món, i Gas­quet, 78è. Un lloc que l'obliga a mirar més enllà dels ATP. Si l'orga­nit­zació del Mas­ters de Madrid no li atorga una invi­tació, jugarà el cha­llen­ger de Bor­deus. Una evidència dels nous temps i les noves llui­tes de Gas­quet. «És indis­cu­ti­ble. Té unes ganes boges de tor­nar a estar a dalt», afirma el tècnic. La veri­tat és que el posi­tiu per cocaïna (a Miami, fa poc més d'un any i que el recurs, amb prova capil·lar, va dei­xar en dos mesos i mig, evi­tant els dos anys de sanció) ha estat un punt d'inflexió. El fit­xatge de Markus, de fet, s'enqua­dra en aquesta trans­for­mació, i la volun­tat de can­viar de mane­res de tre­ba­llar. I de cul­tura. «Com­brego més amb la vos­tra», deia sotto voce a un mitjà argentí. Sigui com sigui, amb 23 anys, la com­petència i l'exigència li recla­men la madu­resa que altres van exhi­bir sent més joves.




Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.