Deixeu-me sol

a l'alça

O'Callag­han, un dels grans. És obli­gat fer un home­natge grandiós als herois. Xavi O'Callag­han n'és un. Fa anys que ho va dei­xar, però el Barça l'ha vol­gut recom­pen­sar reti­rant el número 4 que va dur durant tants i tants anys, en els quals va con­for­mar un his­to­rial espor­tiu de pri­mera mag­ni­tud que qual­se­vol rival enve­ja­ria. Set copes d'Europa al sac són un motiu més que sufi­ci­ent per fer aquest home­natge.

Després del par­tit con­tra el Xerez, a la sala de premsa Josep Guar­di­ola ens va dei­xar a tots un pèl des­col·locats. La cosa anava de bai­xada i pot­ser la nodrida audiència radiofònica i tele­vi­siva estava més atenta a les reac­ci­ons dels juga­dors bar­ce­lo­nis­tes quan Guar­di­ola es va des­pen­jar amb un «a la Meseta Cen­tral en saben molt, d'àrbi­tres». Con­tes­tant una pre­gunta d'un infor­ma­dor inter­na­ci­o­nal, habi­tual en els dies pre­vis a par­tits de la lliga de cam­pi­ons, Guar­di­ola va sor­tir del canal habi­tual al qual ens té acos­tu­mats. Ràpida­ment, l'esti­ra­bot va caure a les mans que més i millor par­tit podien treure a aquesta frase expres­sada després d'una pre­gunta refe­rida a l'arbi­tratge i ja tot­hom estava al cas del que havia pas­sat.

La veri­tat és que no venia al cas, si és que Guar­di­ola, en rea­li­tat, el que volia era que sí, que vingués al cas. A Guar­di­ola, com a la immensa majo­ria de bar­ce­lo­nis­tes, intu­eixo que li comença a car­re­gar força la con­ducta dels àrbi­tres. Ell no en parla, ni en vol par­lar. Però l'ha dei­xat caure. Sem­bla que s'ha estès l'advertència que ningú no parli, mal­grat que és una evidència que al Barça no només no li rega­len res, sinó que el per­ju­dici d'aquests pro­fes­si­o­nals d'apli­car l'arbi­tra­ri­e­tat alguns cops comença a ser pre­o­cu­pant. La manera com va transcórrer el par­tit, com s'asse­nya­len les fal­tes, com es per­do­nen gro­gues o ver­me­lles des­ca­ra­des, com es pena­litza el Barça, etc., és prou motiu perquè en aquest punt de la tem­po­rada un hagi dit «compte!».

També pot ser que la sor­tida de to de Guar­di­ola no tin­gui res a veure amb la crítica arbi­tral, cosa difícil d'empas­sar, i que hagi fet el que molts tècnics en aques­tes cir­cumstàncies solen fer: car­re­gar-se tota la pressió per alli­be­rar el seu equip en esde­ve­ni­ments impor­tants. Bé, no sé si l'efecte ha estat aquest, però a pocs dies del par­tit con­tra l'Inter de Milà, equip con­tra el qual el Barça va ser atro­pe­llat per un àrbi­tre por­tuguès a San Siro, i recor­dant el joc de pressió que tant agrada a Mou­rinho, no des­car­tem que el pre­pa­ra­dor bar­ce­lo­nista hagi recla­mat un «dei­xeu-me sol» davant del perill.

No està mala­ment la jugada, si a l'àrbi­tre desig­nat per al par­tit se li passa pel cap ser tan con­des­cen­dent amb l'equip italià de la manera des­ca­rada que ho va ser el de San Siro. Està bé que Guar­di­ola ho asse­nyali. I no està mala­ment que, de retruc, hagi fet un gest cap a la gra­de­ria del Camp Nou, on més que mai s'ha de gene­rar un estat de por per rebre un equip que ja fa molts dies que sap que els 90 minuts a l'estadi se'ls faran molto lunghi.

de bai­xada

Un Barça sense Messi. De l'absurd debat de la dependència de Messi ens queda una cosa clara a tots: quan res no fun­ci­ona, és tan impor­tant tenir l'argentí al camp... Con­tra el Xerez, el Barça havia sor­tit amb un onze gens engres­ca­dor, per donar des­cans als titu­lars i per lesi­ons de juga­dors impor­tants com ara Ini­esta i Abi­dal. Tot just Messi va ser sor­tir al camp, va fer can­viar el Camp Nou i el resul­tat.