BÀSQUET / FINAL A QUATRE DE L'EUROLLIGA

Moment de passar comptes

El Regal Barça se la juga a París, on dos cops va quedar amb la mel a la boca

Els blaugrana també tenen una espina clavada amb el CSKA, el rival a semifinals

Els russos, que juguen la vuitena final a 4 seguida, botxins a Praga i Berlín

L'Olympiacòs també repeteix, torna el Partizan i hi falta el campió

París, la ciu­tat de la llum, no porta gai­res bons records al Barça. Els blau­grana hi van jugar la final del 1991 i del 1996, i en les dues oca­si­ons van haver de tas­tar el gust amarg de la der­rota. Pri­mer, con­tra l'imba­ti­ble Pop 84 de Split –l'antiga Jugo­plas­tika– i després, con­tra el Panat­hi­naikòs, en una final d'infaust record, amb l'error arbi­tral que va donar vali­desa al tap il·legal de Vranko­vic a Mon­tero. La vida, però, dóna noves opor­tu­ni­tats, i el Barça en tindrà una ter­cera per pas­sar comp­tes no només amb París, sinó amb el que ha estat el seu botxí els últims anys. Com a Praga 2006 i a Berlín l'any pas­sat, el Regal Barça es troba a semi­fi­nals de l'Euro­lliga amb el CSKA de Mos­cou, un habi­tual a la cita –aquesta serà la seva vui­tena final a qua­tre seguida– i que no s'ha vist afec­tat ni per la marxa d'Ettore Mes­sina ni d'alguns dels seus juga­dors, com ara Era­zem Lor­bek i Terence Mor­ris, ara al Palau. Els rus­sos, amb Evgeni Pai­xu­tin al cap­da­vant, s'han tor­nat a plan­tar entre els qua­tre millors del con­ti­nent, i inten­ta­ran dei­xar en no res la ferma can­di­da­tura d'un Barça que arriba a París amb unes cre­den­ci­als immi­llo­ra­bles i amb tot per gua­nyar. També repe­tirà presència res­pecte de Berlín un dels gegants grecs, l'Olym­piacòs, men­tre que la nove­tat serà el retorn, dotze anys després, del Par­ti­zan. Els de Bel­grad, rivals de l'Olym­piacòs a semi­fi­nals, han estat la sor­presa del curs i han dei­xat la final a qua­tre de París sense el campió, el Panat­hi­naikòs, que va que­dar ines­pe­ra­da­ment a la cuneta en el Top 16, víctima pre­ci­sa­ment dels ser­bis, la teòrica ven­ta­focs d'aquesta final four però molt perillós per l'absència de pressió. Per a ells ser a París ja és un premi. Per a altres, com el Barça i l'Olym­piacòs, només val el títol. I tots dos són cons­ci­ents dels perills de jugar-s'ho tot a una sola carta. A un sol par­tit.

Vells i nous argu­ments.

Són els que esgri­mirà el CSKA per inten­tar que la con­dició de favo­rits dels blau­grana no es com­pleixi. Tot i l'ajus­ta­ment econòmic l'estiu pas­sat, la marxa d'alguns juga­dors i el canvi de tècnic, no es pot menys­te­nir pas el poten­cial dels rus­sos, que, tot i dis­po­sar d'una plan­ti­lla més reduïda, man­te­nen peces abso­lu­ta­ment clau, d'una solvència con­tras­tada. Entre ells, el trio exte­rior que for­men Ramu­nas Siskauskas –letal con­tra el Barça a Berlín, amb 29 punts–, Tra­jan Lang­don –que va pro­vo­car pro­ble­mes de fal­tes a Navarro– i Hol­den. Tres juga­dors de moltíssima experiència i pedra angu­lar del con­junt rus. A dins, l'únic cinc pur és Sasha Kaun, gran fina­lit­za­dor d'acci­ons de blo­queig i con­ti­nu­ació i que enguany ha fet una passa enda­vant. De qua­tre, i jugant més aviat de fora de cap a dins, hi ha Vik­tor Khri­apa, que està sig­nant una tem­po­rada excelsa, i té un paper abso­lu­ta­ment pro­ta­go­nista en l'equip de Pai­xu­tin. MVP de la copa russa i de la lliga VTB, els números de Kri­apa enguany en l'Euro­lliga ho diuen tot (10,1 punts, 6,3 rebots, 4,2 assistències i 15,8 de valo­ració). El retorn de Smo­dis, després d'un any de mal­son arran de la seva ope­ració a l'esquena, fan que el Regal Barça no pugui refiar-se ni un pèl del CSKA. Això sí, el fons d'armari dels blau­grana és, enguany, molt més ampli, i els reforços de Ricky, que té el repte de bri­llar en la seva pri­mera final a qua­tre, Mickeal (clau per atu­rar Siskauskas), Lor­bek, Ndong i Mor­ris fan del con­junt de Xavi Pas­cual un rival molt més con­sis­tent. I els resul­tats així ho demos­tren, ja que els bar­ce­lo­nis­tes es pre­sen­ten a París amb el millor full de ser­veis dels qua­tre, amb només dues der­ro­tes en 20 par­tits. I tot ple­gat ama­nit amb un joc sòlid i alhora espec­ta­cu­lar.

Més poderós.

Es pre­senta també l'Olym­piacòs. L'any pas­sat va caure a semi­fi­nals con­tra el seu gran anta­go­nista, el Panat­hi­naikòs, però s'ha reforçat de valent per tor­nar a assal­tar el màxim guardó euro­peu, que només ha con­que­rit en una ocasió. Gian­nakis manté bona part del bloc del curs pas­sat, i l'ha millo­rat amb l'arri­bada del lituà Linas Kleiza des de l'NBA. El Barça també el volia, i s'ha demos­trat per què. És una de les sen­sa­ci­ons del curs (17,6 punts i 7,7 rebots per par­tit) i una peça clau del gegant grec, que fa dos anys que tira la casa per la fines­tra. Una inversió que ha començat a donar ren­di­ment també amb Josh Chil­dress, molt més adap­tat al bàsquet euro­peu en aquest segon any, i amb el base Milos Teo­do­sic, una altra de les noves armes dels del Pireu. L'any pas­sat se'l va pas­sar mig apar­tat de l'equip i sem­blava que aca­ba­ria mar­xant, però el seu gran Eurobàsquet el va cata­pul­tar i enguany Gian­nakis final­ment hi ha con­fiat per donar-li el timó de l'equip. Un retorn que s'afe­geix al de Sofok­lis Schor­sa­ni­tis, que ja ha demos­trat que si està con­nec­tat talla el bacallà dins la zona. I tot ple­gat sense obli­dar il·lus­tres com ara Papa­loukas, Vuj­cic, Scon­nie Penn, Hal­pe­rin i Bou­rous­sis, en una plan­ti­lla molt extensa i de molts qui­rats.

La ven­ta­focs?

L'escull que haurà de superar l'Olym­piacòs a semi­fi­nals serà el sor­pre­nent Par­ti­zan, que tot i per­dre figu­res pel camí –Velicko­vic, Tepic i Tripko­vic– torna a una final a qua­tre i aporta una ale­nada d'aire fresc a la cita. Tot cor, però amb un joc seriós i orde­nat, els ser­bis, sota el lide­ratge del tècnic Dusko Vujo­se­vic, han anat de menys a més i aspi­ren a tren­car pronòstics. L'encert en el fit­xatge dels estran­gers –el base Bo McCa­lebb i Law­rence Roberts–, el retorn a casa de Dusan Kec­man i l'explosió d'Aleks Maric i Jan Vesely expli­quen l'èxit dels de Bel­grad. Maric, que havia pas­sat per Gra­nada sense des­ta­car, a l'ombra de Borc­hardt, és el més valo­rat de l'Euro­lliga aquest curs (20,8), men­tre que Vesely és una de les sor­pre­ses posi­ti­ves de la tem­po­rada. Un tres de 2m10, sol­vent al pal baix i amb una molt bona mà des de la línia de 6m25.


L'Olym­piacòs riva­litza amb el Barça en fons d'armari, però compte amb l'experiència del CSKA i el Par­ti­zan, que no té pressió

Només poden repetir Langdon i Papaloukas

L'absència del Panathinaikòs farà que ni Vasilis Spanoulis (MVP a Berlín l'any passat) ni Dimitris Diamantidis (MVP el 2007) ni Sarunas Jasikevicius (el 2005) puguin repetir com els més valuosos d'una final a quatre. Així, a París només Trajan Langdon (2008) i Teo Papaloukas (2006, quan militava en el CSKA) són els únics que poden aspirar a tornar a conquerir aquest guardó. Un fet, tenir-ne més d'un, del qual poden presumir Toni Kukoc (tres cops, el 1990, 1991 i 1993) i Dejan Bodiroga (2002 amb el Panathinaikòs i el 2003 amb el Barça). Juan Carlos Navarro, que ja va ser l'any passat MVP de l'Eurolliga, és un dels favorits en les travesses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.