Millorar aquesta obra

a l'alça

Bàsquet NYBA. Excel·lent la participació del Barça en l'Eurolliga, ratificada amb el títol que fa justícia al nivell d'aquest equip. Extraordinari el recorregut de la secció barcelonista tots aquests darrers anys, estant sempre amb els grans. Ho confirma com els jugadors volen venir a casa nostra i integrar-se en aquest club universal. El segell de jugadors de casa i els millors de fora s'ha fusionat perfectament amb un tècnic esplèndid.

Arriba l'hora de passar comptes. En el dia a dia, la pressió i la falta de perspectiva i reflexió sovint no ens permet fer una mirada neta. Ara sí. Ja estem a punt d'arribar al final dels set anys de govern de Joan Laporta i es pot visualitzar millor el seu recorregut. Encara ho podrem fer amb més cura d'aquí a tres mesos o un any, i de ben segur d'aquí a deu. Però ara ja es pot fer: estem davant del millor moment esportiu de la història del club. És el millor instant, que es pot complementar amb la consecució de les lligues que encara estan per decidir. L'època de Joan Laporta s'escriurà amb lletres d'or. Hi ha qui, però, voldrà incidir en què dos anys el Barça va llençar la lliga, no va saber posar ordre al vestidor, es va perdre una generació de memorables jugadors i que, de vegades, la gestualitat del president no només el perd, sinó que ha posat en risc la integritat de la institució. Sent absolutament veritat tot això, seria d'una misèria humana insultant que és recordessin només els sotracs en un llarg recorregut per explicar la història d'un mandat, ja que desvirtuaria completament la història. Seria com recordar només els refredats i la mort dels éssers estimats per explicar la vida d'una persona. Hi ha molt més. I, aquests últims set anys, hi ha hagut moltes més coses, moltes més, que un mal gest, un error de planificació o un fitxatge errat.

Si un, alliberat d'apriorismes i de la mirada contaminada persistent en un sector del barcelonisme, observa el Barça del 2003 i el del 2010 només pot fer que alegrar-se la vista i l'ànima sense reserves, de com s'ha girat el mitjó en aquest recorregut.

Sí, podem estar debatent tres anys més el que va envoltar la moció de censura, fins i tot arribar a la conclusió que si el Barça hagués guanyat aquella Champions el vot de censura no hagués tingut cap volada, però al final el que també motiva l'aficionat barcelonista són els bons moments esportius que tots els seus equips i seccions li han brindat en aquests anys.

En el darrer tram del seu mandat, Laporta està transitant sense cap mena de reconeixement com si la seva presència fos un destorb per a la causa barcelonista. No ens enganyem. És clar que en el seu darrer any Laporta ha fet el que no hauria fet de cap de les maneres si hagués aspirat a la reelecció, però no trigarem gaire a lloar el seu mandat. Si a Núñez alguns li haurien fet un monument anys després de marxar del club, què no li voldran aixecar a l'actual mandatari. I s'ho haurà guanyat, llevat que el seu substitut aconsegueixi eclipsar-lo en títols, cosa força difícil d'aconseguir, i millori la seva obra.

de baixada

L'insult constant. Un dia haurem de denunciar sense embuts com s'ha teixit un discurs ple de verí emparat en la mentida per insultar el que representa el Barça en l'esport. La darrera portada d'un diari esportiu i el videobloc del seu director és una mofa a la intel·ligència, a l'esport i al periodisme. Impostors i poca-soltes han envaït un espai sa com és l'esport i un indret que ha d'estar habitat per gent cabal, fins i tot apassionada.