Informació il·lícita

De bases, Bo McCalebb i Nemanja Bjelica, tècnica i tàcticament complementaris. D'escortes, Rudy Fernández i Rafa Martínez, de qualitat inqüestionable, del país i amb fam de grans títols. D'alers, Carlos Suárez i Andrés Nocioni, futur i present, competitivitat. D'aler pivot, una intel·ligència com la de Matt Nielsen, experimentat i guanyador. I sota les anelles, Felipe Reyes i Hamed Haddadi, morbositat i exotisme, tots dos amb les seves respectives qualitats. Què els sembla?

Tot just ha començat el play-off pel títol de l'ACB, la cursa cap al segon triplet de la història blaugrana, i tots aquests noms ja han estat vinculats amb el Regal Barça per a la temporada vinent. Acords verbals, interès i acostaments, acords de traspàs, quantitats i duració de contractes; de tot. La fraseologia i l'adjectivació ha estat ja fenomenal, en paper o virtualment: el campió de copa i d'Eurolliga, l'equip que juga com els àngels i que està esmicolant marques i registres, necessita un equip nou per afrontar la temporada vinent. Ens hem tornat bojos, o què?

Ja se sap que les grans plantilles es dissenyen el mes de maig i es contracten al juny. És època, aquesta, en què els agents dels jugadors inicien el seu play-off particular, temps que s'allarga fins començada la temporada. Això ha estat sempre així, però actualment, en l'era de la informació desmesurada i acrítica, l'ús que es fa dels mitjans per donar valor al producte és constant, accentuat i pervers –i no hi ha res que enalteixi més el producte que el presumpte interès del millor equip del continent–. Especialment a través d'internet, de la pólvora anònima i mortífera, l'associació il·lícita i no fonamentada de noms és tremenda, i qualsevol comentari a la xarxa és susceptible de multiplicar-se fins a convertir-se en un titular. Fins no fa massa, a la fleca deien que el Pep no havia anat a treballar perquè no es trobava bé i l'endemà, a la carnisseria, resulta que en Pep no havia anat a treballar perquè es debatia entre la vida i la mort –sinó és que ja era a l'altre barri–. Ara, un tweet de bon matí obre informatius al migdia. Les hores han estat desterrades del temps i aquest ja només es mesura en minuts, i aquí i ara, més que mai si no es vol que el desprestigi s'empassi la professió, la creença en el periodista que contrasta la informació ha d'estar més que mai avalada per fets.

Tornant al campió d'Eurolliga, algú pensa que un defensor de la continuïtat i un virtuós del sentit comú com Joan Creus introduirà quatre o cinc cares noves en un equip campió del tarannà d'aquest Regal Barça?