DIARI DE REDACCIÓ. ] / LLUÍS SIMON

16

LeBron

Un any més es demos­tra que LeBron James és un juga­dor que, de moment, fa de tot menys equip. Amb talent, potència física, esmai­xa­des estra­tosfèriques i ambició no n'hi ha prou. Que algú li digui que hi ha qua­tre juga­dors al seu cos­tat que també saben botar la pilota. Mic­hael Jor­dan era igual fins que Phil Jack­son es va cre­uar en el seu camí. Neces­sita un entre­na­dor psicòleg que el recon­du­eixi. Com ha fet Guar­di­ola amb Messi.

17

Soli­da­ri­tat

Una pro­posta honesta al govern de ZP. Si em con­ver­teix en ric –la manera, diguem-ne que m'és igual– li deixo que m'apugi els impos­tos.

18

«Selección naci­o­nal»

Algú ha pre­gun­tat real­ment a Valdés si pre­fe­reix anar a fer d'aple­ga­pi­lo­tes al mun­dial de Sud-àfrica en lloc d'anar de vacan­ces a la Polinèsia?

19

Reta­llem, reta­llem...

Després d'obser­var com l'FMI, l'Obama i la Unió Euro­pea regei­xen la nos­tra política econòmica em pre­gunto per què no fem des­a­parèixer, direc­ta­ment, el govern espa­nyol –monar­quia inclosa– i ens lliu­rem pacífica­ment a Angela Merkel. Algú ha cal­cu­lat l'estalvi que supo­sa­ria liqui­dar tot això i, de pas­sada, el PSOE i el PP, gas­ta­dors de mena?

20

Wem­bley 2011

Amb Cruyff de pre­si­dent d'honor, Txiki de secre­tari tècnic (?) i Guar­di­ola d'entre­na­dor, ja podem somiar en un 19è ani­ver­sari sonat del gol de Koe­man a Lon­dres. Amb tot, el detall més trans­cen­dent és el retorn del Samp­do­ria a la Cham­pi­ons. Un senyal diví.

21

Màster en futu­ro­lo­gia

Sóc incapaç de pro­nos­ti­car qui serà el nou pre­si­dent del Barça, però, com un Nos­tra­da­mus qual­se­vol, tinc molt clar qui gua­nyarà les elec­ci­ons del 2016: Joan Laporta i Estruch.

22

Mou­rinho

Amb el por­tuguès no com­par­teixo, malau­ra­da­ment, ni compte cor­rent ni sex-appeal, però sí la inca­pa­ci­tat de jugar a fut­bol. És un mal molt estès entre els matus­sers de mena. Què faig, doncs, quan coin­ci­dim uns quants d'aquests bor­nis de la pilota en un par­tit de xeri­nola de fut­bol sala i al davant tenim gent més capa­ci­tada, que tam­poc costa gaire? Doncs, tots cinc ben jun­tets al dar­rere i, sobre­tot, les pilo­ta­des, ben llar­gues. Segons des­co­ber­tes arqueològiques recents, aquest manual ja l'apli­ca­ven els nean­der­tals quan s'enfron­ta­ven a cops de pedra.

23

Pujada a l'infern

Quedo absor­bit per la ter­rorífica etapa del Monte Zon­co­lan en el Giro. La sogra, que sem­pre ha tin­gut un interès nul pel ciclisme, també observa espar­ve­rada el pati­ment inhumà al qual són sot­me­sos els ciclis­tes en unes ram­pes que sem­blen tre­tes d'una postal de l'Himàlaia. Li agafa un antològic atac de riure quan observa que l'esforç del gua­nya­dor és recom­pen­sat amb una petita panera que conté pro­duc­tes locals: «Després del que li han fet pujar li donen aquesta misèria. Pel cap els hi tira­ria jo.» Savi­esa popu­lar.

24

A l'illa que hi falta gent

Després de tenir accés a l'autèntic final de Lost estic en dis­po­sició d'avançar en primícia quina era la intenció ori­gi­nal dels guio­nis­tes: Flo­ren­tino com­prava l'illa i hi envi­ava un sub­marí d'anada (i no de tor­nada) amb Val­dano, Par­deza, Pelle­grini, Raúl, Guti, Ben­zema i Kaká.

25

El forat negre

La tune­la­dora Gerunda s'acosta len­ta­ment i ine­xo­ra­ble­ment exac­ta­ment al lloc des del qual us estic escri­vint. Si algun dia aquest diari deixa de sor­tir avi­seu els bom­bers.