Ser líders costa un munt

El Barça va sortir ahir ben atonyinat, però sencer i amb prou força per conservar el liderat en un partit lleig, neguitós, detestable, no per soporífer sinó per estressantment incòmode. L'equip blaugrana va salvar el triomf, el liderat i meritòriament també les cames davant un Llevant que es menja la gespa i tot el que se li posi al davant per tal de sobreviure al descens de categoria. La duresa del matx va resultar fins i tot tant angoixant com la incertesa de gestionar un marcador massa curt en un ambient tens i amb un arbitratge de poc fiar.

El Barça va haver de treballar intensament en una jornada de pressió i contra un dels rivals de joc més aspre. El Llevant, amb una plantilla forjada amb atletes africans, va oposar molta corpulència, molta resistència física, molta tenacitat i a punt va estar de donar un ensurt final després que el Camp Nou renegués d'haver vist malbaratar una mitja dotzena d'ocasions. Eto'o havia avançat el Barcelona -amb possible fora de joc posicional de Ronaldinho- en un primer temps de pur fragor, però a la represa els cracs van desaprofitar opcions clamoroses per sentenciar. Ronaldinho, Messi i el mateix Eto'o, els tres cracs més colossals, van veure una porteria més petita que a Lil·liput. El camerunès i el brasiler van fallar diversos un contra un, mentre que l'argentí va errar un dels gols més fàcils de la seva vida -va xutar al travesser a un pam del porter- just el dia que es va començar a comercialitzar un DVD del seu maradonià recital davant el Getafe.

Tot i la seva poca efectivitat, el Barcelona va saber patir amb caràcter i ofici. Després d'un primer temps d'empentes i rodolons, de lluita tan hostil com descontrolada, l'equip de Rijkaard va saber ordenar el seu talent a la segona part i va merèixer estalviar-se el neguit final. Veritablement, al primer acte, el Barça hauria tingut més fàcil moure un equip de lluitadors de sumo que sacsejar les poderoses línies defensives del Llevant. Però a la represa, i amb el marcador a favor, el conjunt blaugrana va trobar espais i certa inspiració entre els vigorosos migcampistes visitants. Messi, espès a l'inici, va tenir una gran energia al segon acte, Xavi, Iniesta, Ronaldinho i Deco intentaven ajuntar-se per posar pausa al partit, Eto'o, enganxat més a la banda, era una constant via de perill, mentre que la defensa de Rijkaard tampoc perdia la concentració.

De llenya, això sí, n'hi va haver de principi a final, legitimada per un àrbitre massa permissiu amb el futbol de xoc del Llevant, igual que de neguit tampoc en va faltar. Kapo, al descompte, va fallar tot sol una rematada clara a l'àrea petita, però el Barcelona va tenir temps per desaprofitar una contra i agrair a santa Rita el resultat