"Sé que he d'aportar un plus de lluita. Seré un guerrer"

Touré Yaya (Sokoura Boauke, 1983) és el més jove dels fitxatges del Barça, però també el més gros. Migcampista de talla imponent, és tan desconegut per a l'afició del Barça com valuós per a Frank Rijkaard. En aquesta entrevista a l'AVUI, aquest jove de Costa d'Ivori es presenta com una persona emprenedora dintre i fora del camp. Acostumat a viure en les condicions més diverses i aportar un plus de lluita al joc, Touré comença el camí per triomfar al club dels seus somnis.

¿Significa alguna cosa el nom de Yaya en la seva llengua materna?
Sí. Vol dir gran germà en llengua diola, que parlem al meu país. Va ser un desig de la meva mare.

Quants noms ha posat la seva mare?
A la meva família som nou germans, set nois i dues noies. Kolo, que juga a l'Arsenal, és el cinquè i jo sóc el sisè. Després n'hi ha de dos de més joves que també juguen al futbol.

Kolo és un jugador de reconegut prestigi i diu sempre que vostè és molt millor futbolista que ell...
No crec que sigui veritat, ell és millor. Jo sóc encara molt jove i tinc moltes coses per aprendre.

Ha après alguna cosa del Kolo?
És un jugador que lluita molt, té molt de coratge i s'esforça moltíssim. Procuro fixar-me en aquestes qualitats, però jo jugo més avançat.

Pot definir el seu estil de joc?
He treballat en centres de formació de jugadors sense jugar en un lloc fix, però la meva millor posició és per davant de la defensa. És on em sento més útil i on puc tocar més la pilota, que és el que m'agrada.

Què pot prometre a l'afició blaugrana, que encara quasi no el coneix?
Sincerament, prefereixo parlar al camp. Puc atendre la premsa, però espero l'inici de la competició per demostrar tot el que puc fer.

Ja sap la seva funció a l'equip?
Tot depèn del míster. Si jugo en tasques defensives no tinc cap problema, i si ho faig més endavant també hi estaré d'acord. En tots els clubs on he jugat he canviat molt de posició. Per exemple, al Mònaco jugava per darrere de la davantera, sovint de mitja punta, però a l'Olympiacos la meva funció era més defensiva.

I de quin d'aquests dos papers diria que n'està més orgullós?
Ara estic orgullós de jugar al Barça. Significa únicament plaer i felicitat. A l'Àfrica, el Barça és el club més gran del món. Jo he jugat poc a Costa d'Ivori, però els meus pares només veien futbol per televisió quan jugava el Barça, perquè representa el jogo bonito i l'espectacle. Sens dubte ha estat una bona decisió firmar per aquest equip. A més a més, el tècnic Frank Rijkaard va ser un gran jugador que va guanyar molts títols i del qual segur que aprendré molt.

Què espera Rijkaard de vostè?
He parlat ja amb el míster i amb els dirigents i m'ha quedat ben clar que he d'aportar un plus pel que fa a lluita, entrega i combativitat. El més important és tenir coratge i sóc un jugadors dels que van al contacte. Cal ser un guerrer al camp.

¿Sap que la posició que ocupa va ser molt feble la temporada passada, on ni Edmílson, Motta ni Márquez van complir. Això li pot implicar pressió?
Sé que al Barça hi va haver problemes l'any passat i no es va guanyar res, però estic segur que la pròxima temporada hi haurà molts títols. Sóc nou i necessito algú per guiar-me, i el míster és el millor per fer-ho.

El seu compatriota Drogba ha augurat que vostè serà el nou Patrick Vieira, però el seu seleccionador, Uli Stilike, creu que també té coses de Juan Román Riquelme. En què quedem?
Drogba realment m'estima molt, però crec que Vieira és un gran jugador i és massa d'hora per comparar-m'hi. Té un palmarès impressionant i jo tinc molt temps per aprendre i perfeccionar-me.

Què és el que més l'ha impressionat del seu nou equip?
Ronaldinho. És impressionant comprovar de prop el que fa amb la pilota i, a més, és molt simpàtic. Sens dubte estic amb els millors jugadors. El Barça té la millor línia de migcampistes del món. Pocs jugadors li arriben a l'alçada del turmell a Xavi, Iniesta i Deco. I Eto'o és un dels millors jugadors africans de la història. Crec que té, fins i tot, més qualitat que el meu compatriota Drogba. El cert és que m'encanta jugar amb tots dos.

¿Sembla que Eto'o també l'està ajudant molt a nivell personal?
Sí, és veritat. M'explica tot el que fa falta perquè estigui tranquil, però també és cert que tots els companys de l'equip m'han acollit molt bé.

A Henry, per exemple, ja el coneixia.
Sí, em vaig entrenar tres mesos a l'Arsenal. És també una persona molt agradable, amb molta experiència i que aportarà molt al Barça. Quan veig tots els fitxatges i la plantilla que hi ha no puc dir que tingui pressió, sinó moltes ganes de demostrar que el Barcelona és un gran equip. Penso que aquest any guanyarem la Lliga, la Champions i la Copa.

Vostè ja ha viscut en llocs del món tan diversos com són Costa d'Ivori, Bèlgica, Grècia, Ucraïna, Anglaterra o Mònaco. ¿Creu que trobarà senzill adaptar-se ara a Barcelona?
Sí. A més, vull aprendre abans el català i després el castellà. Per a mi el més important és comunicar-me amb els jugadors, però també amb els seguidors. Ja parlo rus, grec, francès i una mica d'anglès. Sempre que arribo a un lloc vull entendre de seguida el que diuen els altres. I crec que aprenc molt ràpid.