Esports
Oficialitat, ofizialtasuna
Euskal Herria - Catalunya
L’Olatz és basca, de Zarautz. La Laia és catalana, de Granollers. Les dues, bones amigues, passegen pels voltants de San Mamés a les vuit del vespre intentant apaivagar el fred bilbaí amb bufandes idèntiques: meitat senyera, meitat Ikurriña; les acaben de comprar en una de les parades que envolten l’estadi.
La Olatz i la Laia comparteixen amistat, objectius esportius i s’han intercanviat coneixements lingüístics. Mentre la guipuscoana reclama “l’oficialitat per a la selecció basca”, la vallesana exigeix “la ofizialtasuna” per a la catalana.
És la síntesi entrenyable del que es va viure ahir pels carrers de Bilbao: dos pobles agermanats reclamant, en un ambient festiu, que les seves seleccions competeixin oficialment a nivell internacional.
Document conjunt
A mig matí, unes hores abans que les graderies s’omplissin, representants dels governs català, basc i gallec van signar sobre la gespa de San Mamés el primer document conjunt per a treballar per l’oficialitat de les seves respectives seleccions. Un manifest, tal i com va avançar dijous l’AVUI, que marca les bases per a promoure la participació dels clubs i les federacions dels tres països al més alt nivell de competició i, si s’escau, “la plena implicació de les federacions pròpies en les federacions internacionals respectives”.
El vicepresident català Josep-Lluís Carod-Rovira, la consellera de cultura basca Miren Azkárate, i la seva homòloga gallega Ánxela Bugallo, van rubricar la Declaració de San Mamés, que reconeix la necessitat de cooperar estretament en l’àmbit dels respectius programes de promoció esportiva.
Promoció
Carod-Rovira va recordar que Catalunya, Euskadi i Galícia tenen les competències exclusives per a la promoció de l’esport: “Les pensem exercir plenament perquè no volem limitacions polítiques a l’esport”.
A la mateixa hora, a l’Arenal bilbaí, desenes de persones arribades de tots els punts de Catalunya començaven a tenyir de vermell i groc el centre de Bilbao al crit de “no volem ser un país ocupat”. Tots plegats es van afegir, a dos quarts de sis de la tarda, a la manifestació convocada per la Plataforma per a l’Oficialitat de les Seleccions Basques sota el lema Euskal Herria, una nació, una selecció. Els milers de senyeres i estelades presents, entre més de 30 mil persones, van deixar clar que també era una marxa per reclamar l’oficialitat de les seleccions catalanes.
Subjectant la pancarta els que sempre es mullen: jugadors de l’Athletic i la Reial i de pilota basca... Tots exigint als polítics “que lluitin fins que garanteixin el dret de les seleccions d’Euskal Herria a competir oficialment”. A partir de dos quarts de nou: San Mamés a reventar. Estelades, ikurriñes, desenes de pancartes reclamat la oficialitat de les dues seleccions, tambors, l’onada des del minut 10, massa bengales, Els Segadors i l’Eusko Abendaren Ereserkia amb la gent dempeus i ovacionant als jugadors sense importar la samarreta que portaven. Un partit i una reivindicació per no oblidar.
La Olatz i la Laia comparteixen amistat, objectius esportius i s’han intercanviat coneixements lingüístics. Mentre la guipuscoana reclama “l’oficialitat per a la selecció basca”, la vallesana exigeix “la ofizialtasuna” per a la catalana.
És la síntesi entrenyable del que es va viure ahir pels carrers de Bilbao: dos pobles agermanats reclamant, en un ambient festiu, que les seves seleccions competeixin oficialment a nivell internacional.
Document conjunt
A mig matí, unes hores abans que les graderies s’omplissin, representants dels governs català, basc i gallec van signar sobre la gespa de San Mamés el primer document conjunt per a treballar per l’oficialitat de les seves respectives seleccions. Un manifest, tal i com va avançar dijous l’AVUI, que marca les bases per a promoure la participació dels clubs i les federacions dels tres països al més alt nivell de competició i, si s’escau, “la plena implicació de les federacions pròpies en les federacions internacionals respectives”.
El vicepresident català Josep-Lluís Carod-Rovira, la consellera de cultura basca Miren Azkárate, i la seva homòloga gallega Ánxela Bugallo, van rubricar la Declaració de San Mamés, que reconeix la necessitat de cooperar estretament en l’àmbit dels respectius programes de promoció esportiva.
Promoció
Carod-Rovira va recordar que Catalunya, Euskadi i Galícia tenen les competències exclusives per a la promoció de l’esport: “Les pensem exercir plenament perquè no volem limitacions polítiques a l’esport”.
A la mateixa hora, a l’Arenal bilbaí, desenes de persones arribades de tots els punts de Catalunya començaven a tenyir de vermell i groc el centre de Bilbao al crit de “no volem ser un país ocupat”. Tots plegats es van afegir, a dos quarts de sis de la tarda, a la manifestació convocada per la Plataforma per a l’Oficialitat de les Seleccions Basques sota el lema Euskal Herria, una nació, una selecció. Els milers de senyeres i estelades presents, entre més de 30 mil persones, van deixar clar que també era una marxa per reclamar l’oficialitat de les seleccions catalanes.
Subjectant la pancarta els que sempre es mullen: jugadors de l’Athletic i la Reial i de pilota basca... Tots exigint als polítics “que lluitin fins que garanteixin el dret de les seleccions d’Euskal Herria a competir oficialment”. A partir de dos quarts de nou: San Mamés a reventar. Estelades, ikurriñes, desenes de pancartes reclamat la oficialitat de les dues seleccions, tambors, l’onada des del minut 10, massa bengales, Els Segadors i l’Eusko Abendaren Ereserkia amb la gent dempeus i ovacionant als jugadors sense importar la samarreta que portaven. Un partit i una reivindicació per no oblidar.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.