Esports

Schalke 0 - Barça 1. Un alè, una esperança

El Barça surt sa i estalvi del cau del Schalke i guanya temps i tranquil·litat per plantar cara a la crisi

El Barça va sortir ahir de la cova on el va arraconar el Schalke i, de retruc, va sortir de l’abisme en què estava a punt de caure el club. L’esperança va abraçar Frank Rijkaard i la fe, els jugadors. L’equip blaugrana va defensar un matiner gol de Bojan i el seu orgull amb un exercici de resistència com feia temps que s’enyorava. Més que la brillantor, en aquesta ocasió es va celebrar l’enteresa davant l’adversitat i la recuperació d’una identitat, d’un caràcter. Per una vegada, el conjunt barcelonista va ser fidel al seu estil i a les seves aspiracions. Les semifinals de la Champions ja estan més a prop.

El Barça va assumir el pes del partit amb tanta cautela com ofici. Les seves llargues possessions de la pilota li van servir més per defensar-se que per atacar, però tanmateix va saber fer servir el seu toc àgil per hipnotitzar un moment el Schalke. En una sola acceleració ofensiva al primer temps, va trobar el gol. Iniesta va treure del seu manual una passada teledirigida amb l’exterior cap a la desmarcada d’Henry i es va obrir una escletxa. El francès va estar a punt de fer gol, però no va ser sinó recollint el refús del porter i assistint un sempre actiu Bojan que l’acció va acabar pujant al marcador.

El més difícil estava fet, però l’historial del Barcelona convidava a l’escepticisme per la facilitat amb què l’equip es complica la vida quan ho té millor. Efectivament, el Schalke es va vigoritzar, es va enrabiar i va ensenyar amb còrners i faltes els seus variats recursos a pilota parada. Per un instant el Barça va témer frenar-se, però Xavi i Iniesta van recuperar el patró del joc i el conjunt català va aconseguir asserenar-se. Va ser llavors quan l’equip barcelonista va poder castigar l’ansietat dels locals, per bé que el joc va estar mancat d’una oportuna i necessària verticalitat.

Reacció dels locals
Sense crear més perill, però sense prendre tampoc mal, es va arribar a la represa, quan el Schalke, molt més esperitat, va posar a prova el discutit caràcter del Barcelona. A cada córner sonava una campaneta d’advertència al Veltins Arena, un estadi que va cobrir-se d’un cel plujós per oferir un magnífic partit indoor.

El conjunt alemany hi va abocar més intensitat, més remat i més recursos amb la rateta Vicente Sánchez –que substituïa l’ídol local, Kuranyi–, però el Barça va anar sortint de la cova amb treball, concentració, els fars d’Iniesta i Xavi i la longitud que va aportar al joc la intel·ligència tàctica de Bojan. No va amenaçar, però, gaire més el conjunt de Rijkaard. El perill, com dèiem, va córrer a compte del Schalke. Ernst va donar una fuetada amb un xutàs, Altintop va estar a punt de clavar un punyal per l’esquena de Zambrotta i el bombardeig del joc aeri dels alemanys es va convertir en un pur infern.

El mexicà Márquez va reaparèixer després d’un mes i escaig i l’equip es va emparar en el seu ofici per esbufegar i resistir les andanades locals. Per fi.

Consulta aquí la transmissió del partit


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.