Salt endavant del Barça

“He pen­sat: me’l tirarà pel mateix lloc que l’ante­rior”. Així des­cri­bia Kas­per, deter­mi­nant, el seu segon penal atu­rat a Ste­fans­son a un minut del final. La intuïció del danès, el joc psi­cològic con­tra l’espe­ci­a­lista islandès, va aca­bar liqui­dant el Ciu­dad Real i donant al Barça una gran victòria –“per seguir vius”, va res­pi­rar Cade­nas– a la Lliga. El Palau tor­nava a vibrar, a sen­tir-se pro­per a l’equip men­tre a la llotja i a la pista es repar­tien abraçades, i això pot ser tan impor­tant com el nou pano­rama que ara s’obre a la clas­si­fi­cació: només un punt separa el líder del bloc català, a una jor­nada d’aca­bar la pri­mera volta.

El Barça acu­mu­lava qua­tre der­ro­tes, dos empats i un únic tri­omf –inútil, a més– con­tra el Port­land i el Ciu­dad Real en els set últims par­tits deci­sius de la Lliga i la Cham­pi­ons. Feia gai­rebé dos anys que el con­junt blau­grana sor­tia mal­pa­rat d’aques­tes cites cru­ci­als i ahir va fer un pas enda­vant. O pot­ser un salt, obli­gat per no sen­tir-se infe­rior un any més i per no dir adéu al cam­pi­o­nat. I ho va cons­truir des de la defensa, un dels aspec­tes que tant li gri­nyo­la­ven con­tra els rivals d’enti­tat.

“Dar­rere hem fet el millor par­tit de la tem­po­rada, sens dubte”, va indi­car Cade­nas. “Fins i tot per sobre del que podia pen­sar”, va afe­gir. Lide­rat per Nagy –“un mur”, el va defi­nir el tècnic–, eix del sis­tema 6-0, acom­pa­nyat per Gara­baya, Lozano i Nod­desbo, el Barça va tan­car la defensa amb sacri­fici, con­tundència, aju­des i bon joc de cames. Nagy ja té 26 anys i sem­bla que està entrant en la madu­resa per ren­dir a la rere­guarda, com li va pas­sar a Urdan­ga­rin, el seu il·lus­tre pre­de­ces­sor i ahir rere la ban­queta del Barça.
El cas és que el Ciu­dad Real, i tot el seu reper­tori ofen­siu, es va que­dar en dos gols en els pri­mers 17 minuts –9 sense mar­car– i el Barça va gau­dir de l’avan­tatge més ampli del matx (6-2). Els bri­llants late­rals man­xecs eren fre­nats així com la con­nexió al pivot, nul·la. Lesi­o­nat Uríos, el més dese­qui­li­brant del món, Laen va fer-se petit i el recurs de Rutenka va ser efec­tiu a mit­ges. Però la sequera visi­tant no va ser apro­fi­tada pels locals, sense vies clares en l’atac estàtic i massa depe­nen­dents d’Iker Romero.

Quan no està encer­tat, com al pri­mer temps, l’equip ho nota molt, i quan ho està, com a la represa –cinc gols seguits després de fer el 9-8 a tocar del des­cans, vuit en total–, neix l’Iker­sis­tema. És el que va fun­ci­o­nar, però no el joc glo­bal que vol Cade­nas. A ritme del basc i amb les defen­ses més des­co­si­des, es va arri­bar al 21-20, quan el lleonès va fer tor­nar Kas­per a la pista. Ja de nota al pri­mer temps, l’1 del Barça va sal­var dos tirs de 6 metres i dos penals, tots dos pel mateix angle, repli­cats amb geni per fir­mar més que dos punts.