Persecució imparable

“El Barça juga molt maco, però nosaltres som líders”, reivindica el golejador del Reial Madrid, Ruud van Nistelrooy. Però al mateix Santiago Bernabéu ja hi ha veus notables que adverteixen que l’equip blanc ha de guanyar autoritat i estil propi si vol aguantar el pols davant el Barça. “Schuster té un bon equip, però ha de donar espectacle, perquè al madridisme volem que es jugui bé”, recorda el president honorífic del club madrileny, Alfredo Di Stefano.

El Madrid pot presumir de liderat, d’efectivitat, de solidesa, però revisa les set jornades de Lliga i comprova que cada cop li costa més doblegar el rival de torn. De la bona arrencada en el derbi contra l’Atlètic de Madrid (2-1) i la posterior enlluernadora golejada a Vila-real (0-5) s’ha passat al joc fosc que ha acompanyat l’equip madridista a Valladolid (1-1) o Getafe (0-1) o davant els modestos Almeria (3-1), Betis (2-0) o Recreativo (2-0), que van sortir del Bernabéu creient que van poder puntuar.

Perquè si els números generals de la classificació no enganyen, tampoc ho fan les estadístiques que detallen com es guanyen o es deixen de guanyar els punts. I aquestes plasmen, per exemple, que Iker Casillas intervé molt més en el joc que Guti, o que, en un joc de contracop com el del Madrid, Sergio Ramos ha fet més assistències de gol (2) que Wesley Sneijder, fitxat precisament perquè fos el gran passador del vigent campió de Lliga.

Els números globals indiquen un gran equilibri entre Madrid i Barça, els dos únics equips de Primera que no han perdut encara cap partit. Sis victòries i un empat per als blancs i cinc triomfs i dos igualades per als blaugranes; 16 gols a favors per a tots dos, mentre que tres en contra per a Casillas per quatre per a Víctor Valdés.

Tir al blanc
La gran diferència ve associada a la paraula autoritat: el Barça domina més els partits, remata més i deixa menys opcions al rival per sorprendre’l. La defensa del Madrid tolera més del doble de xuts dels oponents que la del Barcelona. Mentre que els adversaris han buscat la porteria de Casillas amb 126 tirs (38 entre pals) en set partits, Valdés ha estat posat a prova per 56 xuts, dels quals només 19 ben dirigits a la porteria. A tall d’exemple, cal remarcar que l’Almeria va ser capaç de xutar 21 cops (8 entre pals) al Bernabéu per onze (sis entre pals) el Madrid. També el Recre va xutar més que l’equip local a Chamartín.

El Barça ha rematat deu vegades més entre pals que el Madrid i ha tingut una mitjana de possessió de la pilota de més del 66 per cent, per 55 el seu etern rival. Una altra dada curiosa que constata la diferent intensitat de joc de blaugranes i blancs es refereix als còrners. Els de Rijkaard n’han permès 18 dels rivals, mentre que els de Schuster 47. Casillas és líder però avisa que està més estressat que Valdés.