Barça-Madrid, la final de la lliga ACB

El Barça s'enfrontarà contra el Madrid en la final de la lliga ACB de bàsquet i, a més també podrà participar en l'Eurolliga la temporada que ve. El Winterthur Barça s'ha imposat al Tau Vitòria per 79-95, mentre el Reial Madrid ha superat el DKV Joventut per 65-6.

Era un dia D hora H, un tot o res, una baralla al caire del precipici. Estava en joc no només una plaça a la final de la Lliga ACB, sinó el futur immediat de la secció. I com per art de màgia, o conjunció astral, o guió somiat, va aparèixer el millor Barça. Tots els quirats de bon bàsquet que té aquest equip, fins ara mig demostrats o fins i tot només insinuats en petites dosis, van esclatar al Fernando Buesa Arena de Vitòria. El Tau no va poder fer res, i va intentar moltes coses, davant l’allau blaugrana. Per tant, serà l’equip de Dusko Ivanovic qui opti al títol de Lliga, a partir de diumenge (12.30 hores, La 2) i contra el Madrid –l’últim duel, fa sis anys, va ser el de l’adéu de Gasol–, i és l’equip d’Ivanovic qui s’endú l’última plaça ACB per a l’Eurolliga; en trist i polèmic detriment de la Penya, això sí.

La Penya, sense premi
Sense premi, i amb la sensació que els àrbitres, a l’últim minut, li van impedir capgirar el marcador. El DKV Joventut va perdre ahir a la pista del Madrid per 65-61 en un tens cinquè i definitiu partit de la semifinal de l’ACB, de manera que es queda sense poder jugar la final i, el que és pitjor, sense classificar-se per a la pròxima Eurolliga. La Penya s’haurà de conformar amb jugar la Copa ULEB quan ha fet mèrits més que sobrats, lluitant contra totes les adversitats, per tornar a disputar la màxima competició europea.

Encara amb Rudy i Gaines tocats físicament, la Penya va tornar a plantar cara al Madrid en el seu ambient, però les seves errades en els triples (8 de 29) no li van permetre agafar més enllà de 2 punts d’avantatge (48-50) a l’últim quart i poder arribar als moments culminants amb una diferència favorable que li pogués donar més tranquil·litat en els atacs i fer valer una defensa pressionant que va tornar a ser un autèntic maldecap per a l’equip de Joan Plaza.

La Penya només va anotar 4 punts en els 7 primers minuts de l’últim quart contra la zona del Madrid, que va agafar un important coixí de 7 punts (58-51) a 3 minuts de la conclusió. Dos triples impressionants de Rudy Fernández i una cistella de Flis, però, van tornar l’emoció (59-57 i 61-59) a 1 minut del final.

Temps suficient perquè els àrbitres impedissin al DKV tenir almenys la possibilitat de capgirar el marcador amb dues decisions increïbles: amb 61-59 van fer repetir un primer tir lliure de Bullock –Aíto va dir que no recorda haver-ho vist mai–, i després, amb el 63-61 que havia anotat Bennett, li van xiular una antiesportiva a Paco Vázquez per fer una falta normalíssima a Bullock. El base ho va aprofitar per sentenciar amb els dos tirs lliures (65-61), als que va seguir l’última possessió blanca. Lamentable l’actuació, la dels col·legiats, que fins llavors havien estat prou correctes.