45 segons suficients: Barça 2 - Recreativo 0

Per llegir la crònica del partit minut a minut, cliqueu aquí

Cada partit és una història, però el Barça va entrar ahir al camp com si encara tingués davant el Bayern i va marcar als 45 segons. Van combinar bé Alves i Messi, va perdre la pilota el brasiler, tres jugadors com si fossin llops es van llançar a recuperar-la i el mateix Alves va fer-ho immediatament, va obrir cap a l’altre cantó fins que Henry va desfer-se del seu lateral i va centrar a l’àrea petita. Bojan va fregar el cuir al primer pal, i Iniesta, arribant sol pel centre, el va empènyer a porteria buida. Només havien passat 45 segons i el Barça ja guanyava, ja tenia mig partit a la butxaca. 

Va semblar una prolongació de dimecres, la inèrcia final d’aquell partidàs. El Recre no havia pogut creuar el migcamp, el Barcelona havia mostrat toc, pressió, recuperació, velocitat, combinació i gol. La síntesi de l’equip de Guardiola, la màxima expressió en un tast inicial. Si el tècnic ha dut un punt més de rapidesa a l’ideari cruyffista, aquí n’hi havia una nova mostra. Va ser  tan aparentment fàcil, com si el festival del Barça s’anunciés perpetu, que el Camp Nou va reaccionar amb un somriure gairebé d’incredulitat. La repera, no podia ser tan senzill. 

I no ho va ser. El que podia apuntar a una altra golejada va esdevenir una victòria important, potser decisiva, però no un recital. Com si l’1-0 d’aquella manera obligués al més difícil encara, però també descomprimís el conjunt, potser saturat d’emocions, el Barça va perdre precisió i una mica la distància entre línies. No li va faltar intensitat, però el seu futbol es va tornar discontinu i es va encomanar una mica de la fredor de l’estadi, amb poc més de mitja entrada i baixes temperatures.

En aquells moments de baixada de pulsacions, de certa dessincronització, Valdés va resoldre de manera providencial un mà a mà amb Marco Ruben i li van poder xiular un penal en una altra sortida. Márquez s’havia despistat i li tornaria a passar, sense conseqüències. El desgast del Recre era considerable, però el Barça no aconseguia connectar el seu migcamp, sobretot Gudjohnsen, una de les cinc novetats respecte al Bayern. Les altres quatre van complir, més o menys, però el pes dels interiors en l’esquema de Guardiola es va evidenciar en Guddy. També es va notar que Iniesta no té la mateixa sincronia que Xavi amb Alves i Messi. Però al mateix temps Iniesta va ser qui va comandar les incursions més profundes, amb canvis de ritme i triangulacions que no trobaven gol. Henry apareixia, Messi no tant i Bojan es desmarcava amb èxit desigual. 

A la represa, el Barça va endinsar-se en uns minuts de perill, en l’únic moment que va semblar perdre el control, amb el Recre jugant en camp rival, fins que Iniesta va agafar la pilota, va marejar dos marcadors i amb l’exterior va fer una centrada que Morris va desviar a gol en pròpia porteria. Quedaven 25 minuts i el duel es tancava, tot i que quedava per veure Messi fallar un penal, telegrafiat, i l’àrbitre anul·lar un gol a Ersen per fora de joc. Hauria estat el primer gol de la història del Recre en un Camp Nou que celebrava el liderat reforçat.

Per llegir la crònica del partit minut a minut, cliqueu aquí