Tocarà èpica a Londres

Incapaç de transformar ahir les seves idees en fets, en gols, el Barça desembarcarà dimecres que ve a Londres convençut que pot fer l’heroïcitat de convertir els seus desitjos en realitat. Amant de l’estètica ara s’amararà d’èpica per jugar-se l’accés a la final de la Champions des del camp del Chelsea, que va sortir sa i estalvi del Camp Nou, amb el mateix resultat que en les semifinals de la temporada passada li va servir al Manchester United per resoldre a casa l’eliminatòria.

Però d’aquell Barça a l’actual s’han incrementat les qualitats i s’ha reforçat l’ànima. Convençut que el seu esforç sempre és útil, el conjunt de Guardiola accepta com una ocasió per demostrar la seva grandesa la desgràcia de quedar-se per a Stamford Bridge sense el lesionat Márquez i el sancionat Puyol, baixes que l’esquerden ben bé pel mig.

No s’havia quedat a zero el Camp Nou des de justament la visita del ManU la primavera passada. Però en el partit d’ahir, la força del Chelsea va anul·lar la constància del Barça i viceversa. Va ser un matx jugat amb els peus plans i amb el cor engabiat.

L’equip anglès va marcar territori des de l’alineació, quan va repoblar de sentinelles el mig del camp. Mikel i Ballack van actuar de censuradors personals de Xavi i Iniesta, però a base de paciència i intel·ligència els dos menuts blaugranes van saber entrar en joc.

En un partit obtús, i a falta de precisió i inspiració per desequilibrar en els metres finals, el Barça va intentar ancorar-se en el joc posicional i disminuir riscos. Va limitar els errors col·lectius, però encara va agrair no encaixar un cop letal quan dues pífies individuals, primer de Márquez i després de Piqué, parella de centrals en detriment de Puyol, van habilitar Drogba. Es va trobar amb una catifa vermella estesa cap a porteria l’ivorià, però també amb un Valdés superstar que li va negar, per dos cops, el gol.

A l’inici del segon temps una rematada de Ballack a pilota aturada també va crear contrapunt al control del Barça. Mentrestant, l’equip blaugrana inquietava el Chelsea amb les desmarcades d’Henry. Poques notícies hi havia d’Eto’o, emparedat entre els centrals, i de Messi, desdibuixat.

Guiat per la cautela, el Barcelona va intentar que la inspiració l’agafés treballant. Mai va trobar desorganitzat el Chelsea, però va insistir fins al darrer sospir. Tot i l’adversitat de la greu lesió de Márquez i un arbitratge que va passar per alt un penal a Henry i l’expulsió de Ballack, el Barça va moure’s estable, amb un Touré colossal i un instint ofensiu cada cop més desfermat. Eto’o va córrer com un fugitiu en una contra trepidant que va estar a punt d’inaugurar el marcador. Se li va fer llarg el partit al Chelsea, fins i tot agònic en el descompte, quan Bojan i Hleb, els dos suplents, van disposar de dues claríssimes ocasions. Especialment el de Linyola va tenir el cel obert, però ara en l’horitzó només es veu boira londinenca i uns quants núvols... a Madrid.

CLICA AQUÍ PER LLEGIR LA RETRANSMISSIÓ DEL PARTIT 'MINUT A MINUT'