De primer, Chelsea...

El Barça enceta una setmana no apta per a mediocres, que comença avui al Camp Nou i acabarà dimecres que ve a Stamford Bridge, després de fer escala dissabte al Santiago Bernabéu. Un triple salt mortal amb dos dels grans objectius de la temporada en joc per al Barça, com són arribar a la final de la Lliga de Campions i sentenciar el títol de Lliga.

Chelsea, Madrid, Chelsea..., pot semblar una prova excessivament exigent després d’una temporada llarga i dura (53 partits), però sobretot és una oportunitat per a privilegiats, per a valents i per a grans competidors; gent inconformista amb ambició, talent i personalitat. L’equip de Guardiola s’ha guanyat a pols aquesta oportunitat perquè ha demostrat tenir totes aquestes virtuts i el seu únic pensament aquests dies és aprofitar-la.

Pas a pas
L’equip es va concentrar de nou al Tibidabo, com va fer abans de rebre el Bayern i l’Olympique de Lió. Automatismes per facilitar el canvi de xip, que aquest cop estan especialment indicats per a uns jugadors que porten deu dies capbussats en l’esprint final de la Lliga i que tenen cita clau dissabte amb l’únic rival que encara els discuteix el títol.

“Del Madrid en parlem a partir de dimecres”, va ordenar Guardiola, conscient de la dificultat del barcelonisme per apartar de la ment aquest clàssic. Però la Champions s’ho val. Avui, al club, al tècnic i als jugadors només els importa el Chelsea de Hiddink i el combat a dos assalts que hi ha de mantenir per guanyar-se una plaça a la final de Roma, que seria la sisena del Barça a la Copa d’Europa.

El Barça hi arriba bé. El seu rendiment a la fase final de la Champions ho diu quasi tot. Empats a Munic i Lió, golejades al Camp Nou. 29 gols en 10 partits. La sensació de poder d’aquest equip flota en l’ambient del futbol continental. La fam de glòria i de fer història se’ls suposa. La frescor física i mental és una variable a seguir partit a partit, però l’equip no ha presentat de moment símptomes de feblesa. I l’absència de baixes permetrà a Guardiola fer l’onze titular que vulgui, inclòs el que va golejar el Bayern en l’última nit europea al Camp Nou.

L’únic que no explica l’excel·lent trajectòria dels blaugranes és que el pròxim rival serà el més difícil. El Chelsea de Guus Hiddink només ha perdut un partit dels 15 disputats. El tècnic holandès ha perdut els cinc partits que ha dirigit al Camp Nou (4 amb el València i un amb el Madrid), però aquest Chelsea porta camí de convertir-se en el seu penúltim miracle. Semblava condemnat a res amb Scolari i l’ha transformat en finalista de la Cup, semifinalista de la Champions i aspirant encara a una Premier que té quasi impossible.

És el Chelsea de Cech, Terry, Lampard i Drogba, vells coneguts de l’aficionat culer en temps de Mourinho; temps en què, per cert, els blues sempre marcaven (1-1, 2-1 i 2-2) al Camp Nou. I els acompanyen Essien, Ballack, Malouda, Anelka... i una enorme fam de Champions, el títol que els falta, el que li falta a l’amo Abramóvitx, el que van deixar escapar l’any passat en la relliscada de Terry a la tanda de penals.

Una veta a treballar
L’única bona notícia que ve de Londres és que la nova via oberta per Hiddink a Stamford ha fet l’equip més ofensiu, però també defensivament menys rocós. Els 5 gols que li va fer el Liverpool en el doble duel de quarts en són testimoni i les baixes de Carvalho i Cole al Camp Nou poden eixamplar l’esquerda, però tot apunta que hi haurà pla especial anti-Messi (Bosingwa). Hiddink podria conservar el 4-3-3 habitual o jugar amb dos puntes (Drogba i Anelka) i reforçar el múscul del migcamp (Obi Mikel).

El Barça i el Camp Nou ple poden aspirar a una tercera eurogolejada consecutiva que aplani el camí, però caldrà tenir a mà la paciència i la intel·ligència per si els gols triguen o no arriben, perquè el duel d’avui té segon assalt la setmana que ve a Londres.