La plantilla blaugrana admet la preocupació per la duresa dels rivals amb Messi, que s’endú un terç de les faltes

La temporada està a punt d’arribar al seu equador i a mesura que avança van quedant clares algunes coses, com ara que el Barça és el millor equip amb diferència, que el seu joc ofensiu (51 gols en 17 partits) és una arma letal i que Messi és el jugador més desequilibrant també amb molta diferència. A partir d’aquestes tres premisses, la conclusió més estesa és que frenar al Barça passa necessàriament per frenar Messi com sigui.

La situació és fins a cert punt nova, perquè fins ara Messi no era un referent tan clar per als rivals. La temporada passada, per exemple, Iniesta va rebre 121 faltes per 94 de l’argentí, i en les anteriors la presència de Ronaldinho també dispersava l’atenció de les defenses rivals.
Més gran, més perillós
En aquests moments, però, Messi ha crescut molt com a jugador, s’ha erigit en el líder ofensiu de l’equip de Guardiola i, a pesar de la Pilota d’Or conquerida per Cristiano Ronaldo, va acabar el 2008 considerat com el millor jugador del món, fins al punt que alguns el veuen com a guanyador del FIFA World Player 2008 que es farà públic dilluns.
Aquest nou escenari ha convertit Messi en el principal problema a resoldre que tots els rivals del Barça es plantegen abans d’enfrontar-s’hi. I el resultat és que Messi és, ara sí, qui rep més patacades; vora 4 faltes per partit. El problema sorgeix quan alguns equips han portat la fórmula a l’extrem.
El Reial Madrid va marcar la línia en el clàssic del 13 de desembre al Camp Nou. En el primer quart d’hora, Messi va rebre cinc faltes per part de quatre jugadors diferents i algunes d’elles especialment dures i clarament perilloses per als seus turmells, davant la passivitat del col·legiat de torn (cap targeta).

Tres partits després la situació es reprodueix al Vicente Calderón, on Messi va rebre 6 de les 21 faltes que va fer l’Atlètic. En aquest cas, sí que hi va haver targetes, ja que dues grogues (de 7) i una vermella són atribuïbles a la caça de la Puça, però això no va esvair la sensació que el col·legiat encara va contemporitzar.

Els jugadors del Barça han fugit del discurs victimista, però estan preocupats i no ho amaguen del tot. Abans d’ahir Keita reconeixia la sensació que el bon moment de l’equip està provocant un augment de la duresa per part dels rivals: “No és fàcil jugar en aquesta situació de duresa. No ho és per a cap jugador però sobretot per a Messi”.

El temor és que l’estratègia s’estengui, que els rivals aprofitin el marge que fins ara estan concedint els àrbitres i la cosa acabi malament, ja sigui en forma de lesions o en forma de resposta violenta en calent.

En aquest sentit el partit de demà al Reyno de Navarra pot ser un bon baròmetre. L’Osasuna de Camacho lluita per abandonar la cua de la classificació, està entre els equips que més faltes fa i és especialment agressiu quan juga al seu camp.

En aquest context, les paraules de Nekounam, un dels fixos de Camacho, van sonar com una advertència: “El Barça juga molt bé, però farem alguna cosa per destruir el seu joc. Que sàpiguen que aquí no sumaran cap punt”.