El mur de l'Inter només va poder caure una vegada (1-0)

No va poder ser. El Barça no estarà en la somiada final del Santiago Bernabéu. Ni l'espectacular ambient que ahir l'afició blaugrana va crear al Camp Nou ni la pell que es van deixar els jugadors al terreny de joc van ser suficients per remuntar el 3-1 de l'anada. El Barça no va poder superar el plantejament ultradefensiu de José Mourinho, tècnic guanyador però que no entrenarà mai el Barça si no canvia la seva manera de veure el futbol. Perquè plantejaments com el seu no tenen cabuda en la manera d'entendre el futbol que té el Barcelona. El gol de Gerard Piqué va arribar massa tard i, tot i que l'afició va collar i va creure en la remuntada, en els últims minuts no es va poder marcar el segon, el que hauria portat el Barça a la final de Madrid, allà on el campió no podrà revalidar la seva corona el 22 de maig.

Com s'esperava, els dos tècnics van dissenyar un partit marcat per les seves maneres d'entendre el futbol i també pel resultat de l'anada. Guardiola intentava sorprendre Mourinho col·locant Gabi Milito com a lateral esquerre i incrustant Touré Yaya al centre de la defensa perquè el Barça tingués més sortida de pilota des del darrere. El portuguès va fer un canvi en el seu onze minuts abans de començar el partit, fent un pas enrere i traient de l'alineació Pandev, que cedia el seu lloc a Chivu. La consigna de Guardiola havia estat clara. El Barça havia de ser el Barça. Calia atacar però sense perdre el cap. Amb paciència. Hi havia temps per aconseguir els dos gols que feien falta. La consigna de Mourinho també havia estat clara. Si el Barça volia jugar, volia ritme, l'Inter havia d'impedir-ho com fos. Tot el temps que la pilota no estigués rodant, afavoria els italians. Les línies havien d'estar molt juntes, fer falta a la mínima oportunitat, provocar-ne quan tinguessin la pilota i perdre tot el temps que l'àrbitre els deixés. El plantejament del portuguès encara es va fer més evident quan Thiago Motta va ser expulsat en el minut 27 de la primera part després de veure la primera targeta groga en el 9 i de donar un cop amb la mà a la cara de Sergio Busquets quan s'estava a punt d'arribar al minut 30. Amb deu jugadors, l'Inter encara va recular més i Diego Milito i Samuel Eto'o eren dos defenses més; es dibuixava un partit com aquell que Mourinho ja va perdre contra Rijkaard fa uns anys. Aquella vegada, amb el Chelsea, el portuguès guanyava per la mínima al Camp Nou i quan Drogba va ser expulsat, els anglesos es van tancar a la seva àrea convertint els minuts que quedaven en un partit d'handbol que l'entrada de Maxi López va convertir en un de futbol i va propiciar que els blaugrana capgiressin el resultat. El plantejament li va sortir bé, a Mourinho, ja que el Barça no va ser capaç de marcar en la primera part.

Els blaugrana van moure la pilota d'un costat a l'altre de l'àrea italiana, però van trobar poquíssims espais per superar la teranyina dissenyada per Mourinho, que va renunciar del tot a tenir la pilota. Ibra estava massa estàtic entre els centrals de l'Inter i Messi, molt ben vigilat per Chivu i Cambiasso, entrava poc en joc. Tot i així, un xut seu des de la frontal de l'àrea en el minut 32 desviat a córner per Julio César va ser la millor oportunitat dels blaugrana en la primera meitat. Perquè el Barça va tenir el control, però no va crear el perill necessari per poder inaugurar el marcador i fer esclatar la graderia del Camp Nou, que en cap moment va deixar sol el seu equip.

Després del descans, i veient que l'Inter estava disposat a no passar del mig del camp, Guardiola va treure Gabi Milito per donar entrada a Maxwell i buscar més profunditat a la banda esquerra. Tot, però, va continuar igual. Els jugadors del Barça persistien, però no trobaven espais. Els de l'Inter, aculats, es feien un fart de treballar, de córrer, però sempre sense perdre la posició i la concentració. Júlio César i Lúcio es van erigir en protagonistes perdent tot el temps del món, i des de la banqueta del Barcelona s'intentava canviar el partit en el minut 17. Bojan entrava al camp per un Ibrahimovic que havia passat desapercebut durant tot el partit i que hauria estat xiulat si no arriba a ser perquè el públic ahir només estava per empènyer els seus homes cap a la final. Jeffren entrava per Sergio Busquets perquè no es necessitaven tants homes en la construcció i sí fer més ample el camp. Ell ho havia de fer per l'esquerra i Pedro per la dreta. Però no hi havia manera de tirar a terra el mur dels italians, així que quan faltaven poc més de deu minuts per al final, Piqué, que ahir va tornar a demostrar el que sent per aquests colors, es va situar com a referent a l'interior de l'àrea italiana. Bojan hauria pogut marcar en el minut 36, però el seu cop de cap va marxar fora per poc. Dos minuts després, Piqué donava esperances a tot el barcelonisme fent un gol de crack.

Des d'aquell minut i fins al final, els fonaments del Camp Nou van tremolar amb l'empenta que els jugadors rebien des de la graderia cada vegada que intentaven atacar la porteria de Júlio César. Messi la demanava, però no trobava espais, i els de Mourinho es defensaven a meravella. Només Bojan va trencar la defensa interista quan el partit moria per batre Júlio César, però la jugada va ser anul·lada per unes mans prèvies de Touré Yaya. No hi va haver temps per a més. La remuntada no va ser possible i la final del Santiago Bernabéu no serà blaugrana. Ara cal aixecar-se ràpidament i assegurar el títol de lliga. Queden quatre finals, cal oblidar la lliga de campions i centrar-se en el partit contra el Vila-real.


Fitxa del partit
1 - FC Barcelona: Valdés; Alves, Piqué, Touré, G. Milito (Maxwell, m.46); Xavi, Busquets (Jeffren, m.63), Keita, Messi, Ibrahimovic (Bojan, m.63) i Pedro.
0 - Inter: Julio César; Maicon, Lucio, Samuel, Zanetti; Cambiasso, Motta; Chivu, Sneijder (Muntari, m.66), Eto'o (Mariga, m.86); i D.Milito (Córdoba, m.81).
Àrbitre: Frank de Bleeckere (Bèlgica). Ha expulsat Motta per doble groga, i ha amonestat Pedro, Julio César, Chivu, Lucio i Muntari.
Gol: 1-0, m. 84: Piqué.
Camp: Camp Nou (96.214 espectadors).