La mediocritat també fa el trasllat a Cornellà i el Prat

La il·lusió ha trigat ben poc a derivar en una mescla de resignació i empipament. El públic va abandonar l'estadi mitja hora abans perquè està tan cremat pel patiment perenne a l'Espanyol que va preferir marxar que esbroncar un equip mediocre que ha perdut el rumb. El miracle de la passada temporada no ha servit per millorar la plantilla i la figura de la salvació miraculosa, Pochettino, ja està qüestionada perquè no troba la clau per fer rutllar l'onze i cada experiment és pitjor que l'anterior. I dissabte toca el derbi en plena espiral de fer números d'una afició periquita que tem acabar el 2009 de nou en zona de descens. El factor Cornellà s'ha esvaït a la primera volada.

Quatre derrotes seguides i sis jornades sense guanyar. No pot ser d'altra manera en un Espanyol que no ha celebrat cap gol en 9 dels 13 partits de Lliga. Sense la salsa del futbol, la condemna està assegurada. Hi havia molta fe en el trasllat al nou estadi i l'afició està responent, però els resultats són clars i Cornellà ja ha vist volar 13 dels 21 punts a casa. El públic ha marxat empipat dels tres últimes duels al camp del Baix Llobregat, que ja ha viscut la primera gran esbroncada.

L'aficionat periquito es pregunta si la il·lusió de l'inici de Lliga és un miratge o la mala ratxa actual serà passatgera. L'Espanyol empitjora partit rere partit i Pochettino prova coses sense treure'n rèdit. L'equip que volia tenir la pilota, dur les regnes del joc, es va transformar diumenge en una aposta pel futbol directe i el múscul. Va resultar pitjor el remei que la malaltia. Així, els blanc-i-blaus han passat de la consistència defensiva i la bona imatge, perjudicada per la falta de punteria, a la falta de solidesa i l'absència d'ocasions de gol.

La tresoreria deixa marge al tècnic

La progressió fa por i recorda en excés el passat recent. L'Espanyol té 13 punts, fruit d'un bon inici, i veu el descens a 3 punts. Fa un any Tintín Márquez era destituït en la mateixa jornada amb un punt menys, amb l'equip en crisi clara després d'una arrencada perfecta. A diferència del gracienc, Pochettino té marge per mirar de retrobar el rumb. Dimarts passat la directiva presentava un dèficit de gairebé 7 milions per culpa dels canvis d'entrenador i els fitxatges al gener per evitar el descens. I el deute està en 161 milions, així que el club no es pot permetre acomiadar el cos tècnic, renovat per 3 anys.

No tot és culpa de Pochettino. Ans al contrari. Un any més la planificació està marcada per l'austeritat i la falta d'encert. Ara mana Ramon Planes, que tampoc ha millorat la plantilla. Cap dels fitxatges s'acosta al nivell mostrat per Nené, Sergio Sánchez i Jarque, no s'ha solucionat la falta de gol ni s'ha trobat sortida a jugadors en crisi evident com Luis García i Tamudo. De les altes, Forlín ha mostrat apunts de solidesa interessant i l'únic capaç d'il·lusionar ha estat Marqués, que es va haver de sotmetre a un període de prova. El derbi arriba amb l'Espanyol a les portes de la zona de descens. Res ha canviat, la mediocritat també s'ha traslladat a Cornellà.