El mecenes català

És un matí com un altre a la fàbrica de Reno. Pedro Gil acaba de passar-hi per comentar les sensacions que té jugant amb el Katana, l'estic revolucionari que acaba d'introduir al mercat la marca catalana: 56 làmines de fusta de freixe comprimides amb ultrasons, que multipliquen per tres la potència de xut. En aquelles mateixes màquines per on passeja, Negro Páez hi va dissenyar personalment l'estic que porta el seu nom, successor de models mítics com el Martinazzo.

A la primera planta, samarretes i fotos dedicades a l'ànima d'aquesta empresa familiar, Josep Vigueras, a qui Carlos López anomena El Jefe. "A les nits dormo tranquil", assegura mentre llueix els números blaus en els balanços de la marca, que va comprar el 1996 quan havia fet fallida. Ara té 26 treballadors repartits entre Cerdanyola i la fàbrica de calçats, a Porto, d'on acaba d'arribar un nou model de patí tres cops més barat que els habituals. "Volem tornar a introduir l'hoquei a les escoles. És la clau perquè l'esport torni a brillar", pronostica mentre recorda èpoques millors, com els 70.

Aquella dècada, Vigueras la va estrenar fent el Caldes campió estatal. És l'èxit esportiu de què s'enorgulleix més, als 63 anys, després d'haver passat per l'equip del seu poble, Piera, Laietà, Barcino, Igualada i Espanyol. "L'hoquei m'ha donat molt, i ara l'hi vull tornar". Ja va ser president del Comitè Nacional d'hoquei de la Federació Espanyola (FEP) en dues ocasions, just abans de comprar Reno per revolucionar el mercat. "La pena és que la competència no aposti per aquest esport com nosaltres. Ens portarien més problemes, però això és el que fa que et superis", assegura.

El cert és que les novetats sempre han motivat Vigueras, que a finals dels 90 va organitzar els primers partits de Catalunya, amb un viatge a Xile. Des d'aquell dia no s'ha aturat. Pel contracte de patrocini amb el Barça, disposa del Palau un dia l'any. La FEP li va proposar d'aprofitar-lo per a l'All Star de la Lliga, però Vigueras manté l'aposta per la selecció nacional com a plat fort de la Festa del Patí que s'hi fa des de primera hora. Això li ha generat maldecaps addicionals, amb boicot dels productes Reno en botigues de Cantàbria o Castella, "perquè em veien com un radical". L'única excepció és la setmana prèvia a la festa, que paga i organitza personalment fins a l'últim detall. "Sap greu que alguns estaments gastin tant en altres històries vinculades a l'hoquei, i no en això", critica, sense posar-hi noms.

Vigueras, que patrocina diversos equips i algunes seleccions, és molt crític amb el seu esport. "Hi ha qui el vol considerar professional, però no és així. Avui patrocinar un equip no és rendible. La televisió no ens fa cas perquè no hem fet l'esport prou atractiu. I el boom de Barcelona 92 només va beneficiar l'elit i durant un temps. Es va malgastar l'oportunitat. No es va saber fer arribar massivament". El que més l'ha desenganyat, però, és el bloqueig a l'oficialitat de la Federació Catalana. Fa quatre anys, just després de l'enrenou de Fresno, va perdre la fe. "Em vaig adonar que és un fracàs, que no té sortida, perquè ha passat de ser un problema esportiu a totalment polític". I la festa? "El que fem ara no serveix per res, però hi continuo implicat, potser perquè m'estimo massa l'hoquei".