"Itàlia no va tractar bé Guardiola"

Gino Corioni (Castegnato, Brescia, 1937) és el president que va convertir la ciutat de Brescia en un espai de llibertat on alguns genis ja veterans del futbol brillaven. Empresari que guanya diners fent banys, Corioni encara presideix el club llombard, que enguany somia a poder tornar a la Serie A.

Quan Guardiola va ser al Brescia, s'esperava que el veuríem a les banquetes?
Tots vèiem que ja era un entrenador, a la gespa, però tampoc hi penses, en què podrà fer més endavant. És un home inquiet, sempre té molt a fer, però no sorprèn, el que està fent. Tampoc sorprèn que triomfi al Barça, perquè va néixer del Barça per tots els cantons. A nosaltres ens va arribar després d'haver viscut una mala experiència amb el club, algun malentès, però era evident que d'alguna manera tornaria a l'equip que és casa seva.

I què queda, de Guardiola al Brescia?
Un record preciós d'un home que és un model. Però Itàlia no el va tractar bé, amb aquell positiu que només veia el doctor aquell. Però en Pep és un home increïble, que encara parla bé d'aquest país, que va invitar en Carletto –Mazzone, tècnic de Guardiola al Brescia– a la final de Roma. A nosaltres, a Brescia, ens queda la satisfacció d'haver-lo fet sentir com a casa, i d'haver-lo vist jugar al costat de Baggio.

En els inicis de la darrera dècada vostè va tenir molt bon ull fitxant per un club modest com els «rondinelle»...
En la darrera supercopa d'Europa, Guardiola, que va ser jugador nostre, va derrotar en un partit preciós l'equip de Mircea Lucescu, que el vam tenir aquí com a tècnic fent una feina fantàstica. Sense tenir diners, sempre s'ha intentat fer bé la feina, i el record de Baggio i Guardiola és extraordinari, però també els de Hagi, Pirlo, Raducioiu o Luca Toni.

I llavors encara diran que a Itàlia ningú aposta pel bon futbol...
Qui digui això, dirà una part de veritat, i una part de mentida. A mi m'agrada el futbol, i em sap greu que a Itàlia mai veurem un equip com el Barça, amb un futbol poètic. La final amb el Manchester United va ser preciosa.

En Pep el va trucar per ajudar-lo a fitxar Txigrinski, oi?
Tinc una bona relació amb ell i amb Mircea Lucescu, que entrenava a aquest jugador. No vaig fer gaire, només era pel mig.

Quin és el secret d'en Pep?
La modèstia, la capacitat per treballar, i que no és gens presumptuós. A Itàlia no tenim entrenadors així.