Esports
Rio de Janeiro, seu dels Jocs Olímpics del 2016
La candidatura brasilera organitzarà els Jocs del 2016 després d’escombrar en la votació final Madrid, que ja havia perdut el 1972 i el 2012
Rio de Janeiro organitzarà els Jocs del 2016, els que culminaran la XXXI Olimpíada. El Comitè Olímpic Internacional (COI) va triar massivament la ciutat brasilera per davant de Madrid, amb un aclaparador resultat de 66 a 32 en la tercera i definitiva votació. Abans havien caigut Chicago, sorprenentment al primer sedàs, tot i que se la situava com a gran favorita per l’efecte Barack Obama, i Tòquio, que havia rebut la màxima nota per part de la comissió d’avaluació.
Dues claus expliquen resumidament el resultat de la votació: d’on surten els diners i la rotació continental. El primer apartat va descavalcar Chicago: arran d’Atlanta 96 el COI té pànic a uns Jocs fets sobretot amb capital privat; és a dir, amb molta menys capacitat d’endeutament que l’administració pública. La rotació continental, llei no escrita, va apartar la candidatura japonesa per la proximitat de Pequín 2008 i va condemnar Madrid.
La capital espanyola, que ja suma tres negatives (1972, 2012 i 2016) presentava un projecte molt acurat, no tan segur com Tòquio però més engrescador, i més segur que Chicago i Rio, però no tan engrescador. A banda, però, la candidatura espanyola ha pecat de supèrbia, gran pecat per al COI. Des de la dura crítica del vicepresident del COE, José María Odriozola, justament a Rio, fins a la sentència del rei Joan Carles ahir en plena presentació: “El món serà un lloc millor per viure després de Madrid 2016”.
El president del COI, Jacques Rogge, ho va deixar clar implícitament: “Fa quatre anys Rio no va passar el tall, no va ser finalista, però ha estat humil i ha sabut escoltar per aprendre”. Fa quatre anys, i arran de la tria de Londres, als responsables de Madrid se’ls va aconsellar que s’esperessin per optar als Jocs del 2020, perquè el 2016 no tocava Europa. Madrid no va escoltar i ara s’hi ha afegit una altra circumstància: si l’aspirant espanyola guanyava ahir, quedaven molt compromeses tres candidatures per al 2020 de molt pes en el Vell Continent, la segura de Roma i les probables de Berlín i París. A Madrid li va costar ahir pescar a Europa, un llast per afegir a la via d’aigua en l’habitual dipòsit de vots de Sud-amèrica. I és que la capital espanyola (vegeu el gràfic) gairebé no es va moure dels suports inicials.
Rotació continental a banda, cal destacar el factor de l’alta política internacional, on el COI juga un rol a l’alça. El Brasil té cadira fixa (no cedida com Espanya) en el G-20, és la 9a potència econòmica mundial i juga un paper central i clau en la diplomàcia sud-americana. Per això el país té també concedit el Mundial de futbol del 2014.
Dues claus expliquen resumidament el resultat de la votació: d’on surten els diners i la rotació continental. El primer apartat va descavalcar Chicago: arran d’Atlanta 96 el COI té pànic a uns Jocs fets sobretot amb capital privat; és a dir, amb molta menys capacitat d’endeutament que l’administració pública. La rotació continental, llei no escrita, va apartar la candidatura japonesa per la proximitat de Pequín 2008 i va condemnar Madrid.
La capital espanyola, que ja suma tres negatives (1972, 2012 i 2016) presentava un projecte molt acurat, no tan segur com Tòquio però més engrescador, i més segur que Chicago i Rio, però no tan engrescador. A banda, però, la candidatura espanyola ha pecat de supèrbia, gran pecat per al COI. Des de la dura crítica del vicepresident del COE, José María Odriozola, justament a Rio, fins a la sentència del rei Joan Carles ahir en plena presentació: “El món serà un lloc millor per viure després de Madrid 2016”.
El president del COI, Jacques Rogge, ho va deixar clar implícitament: “Fa quatre anys Rio no va passar el tall, no va ser finalista, però ha estat humil i ha sabut escoltar per aprendre”. Fa quatre anys, i arran de la tria de Londres, als responsables de Madrid se’ls va aconsellar que s’esperessin per optar als Jocs del 2020, perquè el 2016 no tocava Europa. Madrid no va escoltar i ara s’hi ha afegit una altra circumstància: si l’aspirant espanyola guanyava ahir, quedaven molt compromeses tres candidatures per al 2020 de molt pes en el Vell Continent, la segura de Roma i les probables de Berlín i París. A Madrid li va costar ahir pescar a Europa, un llast per afegir a la via d’aigua en l’habitual dipòsit de vots de Sud-amèrica. I és que la capital espanyola (vegeu el gràfic) gairebé no es va moure dels suports inicials.
Rotació continental a banda, cal destacar el factor de l’alta política internacional, on el COI juga un rol a l’alça. El Brasil té cadira fixa (no cedida com Espanya) en el G-20, és la 9a potència econòmica mundial i juga un paper central i clau en la diplomàcia sud-americana. Per això el país té també concedit el Mundial de futbol del 2014.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.