Lehmann i Hleb, amb el voraviu encès

Dels onze jugadors de l'Stuttgart que saltaran aquest vespre al VfB Arena n'hi ha dos que tenen comptes pendents amb el conjunt blaugrana. De fet, un encara hi té contracte en vigor (està cedit fins al 30 de juny, quan s'haurà de negociar el seu futur). Es tracta d'Aleksandr Hleb, aquell hàbil jugador que delectava a l'Arsenal però que l'any passat, vestit de blaugrana, va fer una temporada que, sent generosos, no va passar de discreta. En el seu retorn a Stuttgart –on ja va jugar abans de fitxar per l'Arsenal– les seves actuacions no són per tirar coets. Va arribar com el reforç de luxe i malgrat que en les últimes jornades ha revifat una mica a Stuttgart no el reconeixen. El bielorús reconeix la condició de favorits dels blaugrana: «Sabem que serà molt difícil, però tenim una petita possibilitat de guanyar-los i això depèn d'aprofitar les nostres possibilitats», explicava el migcampista en el lloc web del seu club. I afegeix: «Una de les claus serà parlar molt entre nosaltres i tenir un rendiment màxim.»

Per la seva banda, Jans Lehmann torna a topar-se en el camí del Barça quatre anys després. L'últim cop va ser a París, el 2006. El dia que el Barça de Rijkaard va guanyar la segona copa d'Europa de l'entitat blaugrana. En aquell partit –que Hleb també va jugar amb la samarreta de l'Arsenal, igual que Thierry Henry– el porter va ser protagonista. Va ser expulsat en el minut 17 i va aplanar la remuntada del Barça. Malgrat que no ho veu el partit d'aquesta nit com una revenja, no oblida que els blaugrana li van fer passar una de les seves pitjors nits com a futbolista: «Els partits no es poden comparar. Allò era una final. A més, d'aquell Barça crec que només queden quatre jugadors. Tot i això, un partit com aquest [el d'avui] és d'aquells que un sempre espera. Partits en els quals es juga al màxim nivell contra un equip que ho té tot.»

Lehmann demana als seus companys que surtin sense complexos: «Som alemanys. Això ens diferencia no només geogràficament del Barça. Té a veure amb una sèrie de virtuts proverbials que hem de mostrar en aquesta eliminatòria.» I va incidir en una qualitat que ell considera que els dóna possibilitats: «Tothom sap de què parlo i per això és difícil guanyar-nos i també jugar contra nosaltres. No hem de tenir temor reverencial davant de ningú.» Lehmann, fins i tot, va ironitzar sobre la tornada al Camp Nou: «És un dels pocs estadis importants on encara no he jugat. D'aquí a un parell de setmanes això ja no serà així. Tot i l'edat, crec que arribaré a la tornada.»