Esports

"La directiva del Barça fa sensació de paràlisi"

Avui fa exactament un any el president del Barça, Joan Laporta, va rebre un sever càstig en la votació de la moció de censura en rebre molts més vots en contra (23.870) que a favor (14.871). Arran d'aquells resultats, vuit directius van dimitir en entendre que el vot dels socis, expressió de la voluntat dels amos del club, és l'única pressió que no s'ha de resistir. L'exvicepresident del Barça Marc Ingla va ser un d'ells

Avui fa exactament un any el president del Barça, Joan Laporta, va rebre un sever càstig en la votació de la moció de censura en rebre molts més vots en contra (23.870) que a favor (14.871). La moció no va prosperar per poc: va tenir el suport del 60,6% de votants, tot just sis punts per sota de la majoria qualificada de dos terços (66,7%) que estableixen els estatuts del club per validar el vot de censura. Arran d'aquells resultats, vuit directius van dimitir en entendre que el vot dels socis, expressió de la voluntat dels amos del club, és l'única pressió que no s'ha de resistir. L'exvicepresident del Barça Marc Ingla va ser un d'ells. En aquesta entrevista amb l'AVUI, la primera en premsa escrita des que va marxar del Camp Nou, l'exdirigent repassa la duresa d'aquells dies i analitza l'estat del club.

Vist com ha anat aquest any, ¿hauria tornat a dimitir si s'hagués produït el mateix resultat a la moció?

La meva decisió va ser multifactorial, però també escoltant el que ens deia el soci, que volia un nou projecte esportiu -amb el qual em vaig implicar molt- i un nou estil de govern. La primera petició la vam redreçar amb Txiki Begiristain i Pep Guardiola; pel que fa al segon component hi havia crítiques a les formes del president. Potser últimament hem vist algunes notes d'aquestes formes, com fer ofertes per SMS o e-mail a un jugador com Eto'o, o una dialèctica pujada de to amb el Madrid que no ve a tomb, o picabaralles amb Eto'o o Víctor Valdés. Tot aquest soroll no és bo i va ser un dels punts de queixa que hi va haver en aquell moment.

Vostè havia intentat tancar mai una renovació o un fitxatge per SMS o e-mail?

No, ja he dit que em preocupen les formes, que no han canviat en el decurs d'aquest any.

¿Ha pensat mai que es va equivocar marxant, vist que ha arribat el triplet?
No, no. He disfrutat molt del futbol. En cap moment m'he penedit de marxar, però sí que he tingut una sensació estranya, perquè l'any passat, des del gener fins al juliol, hi va haver molta feina. Vam fitxar el nou tècnic -clarament el Pep era el primer candidat-; es va fer una nova estructura tècnica al vestidor i a aquestes altures ja s'havien fet gairebé quatre fitxatges, tres vendes i la del Ronaldinho estava enfilada. Quan vaig marxar, la feina estava prou feta des del punt de vista de planificació i execució. Si m'hagués sentit falsament imprescindible hauria continuat.

Vau marxar a contracor, amb llàgrimes.
Tinc un apreci de base al president, sento que en dimitir l'hagués deixat, però vaig intentar ser coherent amb el resultat de la moció. Les opcions que es van posar llavors damunt la taula no em van convèncer.

Un dels escenaris plantejats era seguir sense el president i convocar eleccions la primavera del 2009.

Sí, i un altre eleccions al desembre.

Hi hauria hagut triplet i eleccions?
Sí, però no ha estat així i no passa res. Vaig intentar trobar les solucions que més s'adeien a la voluntat del soci. Però no vam trobar cap acord i la decisió presa és legítima.

Se sent copartícip del triplet?
Sí, igual que tots els socis del Barça.

Només en qualitat de soci?

També d'exdirectiu. És innegable que vaig dedicar-hi moltes hores i molts viatges. Me n'he sentit tan partícip com tots els socis i com tota la junta directiva actual.

¿Hi ha alguna cosa que li hagi sabut especialment greu aquest any?

No hi ha hagut gaires qüestions que hagin donat peu a la crítica, perquè hi ha hagut molta intensitat de futbol. No tinc gaires coses a criticar del govern del club, potser perquè no hi ha hagut gaires coses rellevants que s'hagin iniciat aquest any. El tema nou principal que hi ha, que segurament es discutirà en assemblea, és la nova versió dels estatuts, però no tampoc en sé res.

El Barça anuncia un superàvit de dos a sis milions d'euros. Una valoració?

Em falta informació.

D'una altra manera: més enllà del triplet, què hi veu, al Barça?
Es van iniciar alguns projectes com el de Miami [incorporar un nou equip a la Lliga MLS], i també una aliança amb l'Uzbekistan, però la qüestió de Miami ha quedat morta, i en la de l'Uzbekistan no sé on som ara, però a part d'això un altre projecte estrella és la modificació dels estatuts i haurien de compartir amb els socis què en pensen fer.

Laporta ha criticat en diverses entrevistes i al llibre Passió absoluta els qui vau "abandonar el vaixell"...
Jo personalment no faig gaire cas a aquestes declaracions.

El nom d'Ingla s'ha barrejat amb el de Mourinho...
La veritat és que Mourinho va ser un candidat de secretaria tècnica i el vaig anar a validar, com també vaig asseure'm amb el Pep. Era una decisió important i s'havia de fer amb màxima professionalitat. Qualsevol soci, amb tota la informació sobre els candidats, s'hauria decidit per Guardiola.

Pot avaluar Guardiola?
És una troballa, ha aconseguit convertir-se en un entrenador de primera línia i també en una referència per a la societat, perquè sap conjuminar molt bé el seu talent amb el treball. El mèrit de la temporada és d'ell i dels jugadors.

Pot avaluar ara la directiva?
No hi ha visibilitat de projectes nous, dóna sensació de paràlisi o d'anar a remolc dels resultats esportius i de la dinàmica que portàvem abans, però no hi ha impuls per fer coses noves. Potser el sentit és que són les acaballes del mandat.

¿Creu que s'està movent bé el Barça en el mercat?
S'ha de tenir més autoconfiança que mai en el model de planter i de posar talent al servei de l'equip, perquè té èxit. No hem de deixar-nos emportar per les bombolles mediàtiques que vénen de Madrid i que encara seran més grans, perquè jo estic convençut que faran entre vuit i deu fitxatges de renom, en una reversió dels galàctics. Cal reforçar el model Barça assumint que han tingut un contratemps de sortida amb els fitxatges de Florentino Pérez.

Des del febrer o març ja se sabia que Florentino reapareixeria...
Potser sí que se sabia, però el que dic és que cal fer confiança en la gestió de la secretaria tècnica. Queden vuit setmanes, hi ha temps perquè es refredi el mercat i fer fitxatges.

Per tant vostè també està tritranquil.
Mai es pot estar excessivament tranquil, sempre s'ha de reservar un 10% del temps a preguntar-te "i si..." i preveure escenaris alternatius.

¿Avala, doncs, el ritme del Barça en el mercat?
No és que l'avali, dic que tindrem un equipàs, un entrenador immillorable i bons reforços. Hem de donar un marge de confiança.

El cas Eto'o està encallat, com l'any passat...
Crec que ara és més un problema de formes que de fons. Em preocupa el soroll excessiu que s'ha creat.

¿Que Ribéry no acabi fitxant és un error imputable al Barça?

No, perquè depens de diverses parts.

¿No creu que el Barça s'ha adormit i que ara intenten les opcions B?
No l'hi sé dir, no sé quines són les opcions A o B. En tot cas, la base és bona i espero que no ens deixem portar per l'onada mediàtica i el mercat inflacionat.

La nova temporada serà complicada també per l'estrès preelectoral...
No tinc inquietud que hi hagi excessiu soroll d'eleccions. Al contrari, començarem amb bones expectatives esportives per al model Barça, amb què ens identifiquem molt tots. L'ha construït en bona part Rijkaard i Guardiola l'ha sublimat.

Es presentarà a les eleccions?

És molt d'hora per plantejar-m'ho, però he aportat coses al club i en el futur crec que en puc aportar més.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Punt final a l’agonia

Girona
 

Hi ha dies que no surt res

Barcelona
 
 

Premi a la resiliència

Getafe
 

Oportunitat perduda de l’Hiopos al Buesa Arena (100-99)

Vitòria / Lleida
 

L’1x1 del Barça contra la Real

 
El protagonista
Yangel Herrera

Múscul i brega al servei de l’equip

Girona
 

El Pazo frena el Barça

barcelona / lugo