Esports

Capicua al Sardinero?

Lliga BBVA

Vist com transita l’equip de Guardiola, el Barça pot convertir demà el Sardinero en un camp capicua de la seva història. El vell i a la vegada nou estadi del Racing, al mateix emplaçament des de sempre tot i ser reinaugurat el 1988, va viure el primer gol blaugrana a la Lliga el 12 de febrer del 1929. Gairebé 80 anys després podria presenciar el número 5.000 en la història de les dianes blaugrana. N’hi falten només dos. Són 4.998 gols en 2.440 partits.

No deixa de ser una anècdota. A la mateixa plantilla hi ha hagut comentaris sobre qui el faria. A l’últim partit, Thierry Henry es va pensar que l’havia fet ell, però no. S’havia descomptat. El 3-1 contra el Numància era el gol 4.997. Fins i tot va bromejar que competia amb Eto’o per ser l’autor del simbòlic gol.

Tot plegat demostra que tot va sobre rodes a Can Barça. Fa vuit dècades, no era una bona temporada: el conjunt blaugrana havia estat eliminat de la Copa d’Espanya per l’Espanyol i no havia guanyat el Campionat de Catalunya, aleshores els dos grans títols del calendari. El matx al vell Campos de Sport del Sardinero era l’estrena blaugrana i santanderina en el torneig estatal i Manuel Parera, un jove extrem de 21 anys, va marcar el 0-1 en el minut 53 de partit. Repetiria en el 87. Parera va jugar tots els partits d’aquella Lliga (18) i així va contribuir al títol d’un Barcelona en què encara oferia meravelles Pepe Samitier.

Aquell dia el conjunt barcelonista, entrenat per James Bellamy, va alinear Vidal, Saura, Samitier, Martí, Castillo, Obiols, Sagi, Arnau, Ramon, A. Garcia i Parera. Tots van jugar els 90 minuts. Ja aleshores hi havia primes i per guanyar fora de casa cada jugador cobrava 100 pessetes de l’època. Per haver aixecat el títol en van rebre 2.000.

“El Barça va vèncer ahir el Racing per 2-0, jugant de manera excel·lent tot i la pluja intensa i l’alineació circumstancial”, titulava l’endemà El Mundo Deportivo, l’únic diari esportiu llavors. “El triomf, aconseguit per l’oportunisme de Parera, el va merèixer tota la davantera”, deia un dels destacats. 

El cas del germà
“El resultat va ser per a molts una sorpresa perquè l’onze blaugrana, un conglomerat d’elements del primer equip i el reserva [el filial], no feia esperar l’exhibició que van fer”, escrivia Paco de Cantabria, que és qui firmava la crònica. El diari també subratllava el gran partit de Castillo al migcamp i Samitier en defensa.

Curiosament, el germà de Manuel Parera, Ramon, cinc anys més petit que el golejador d’aquell dia, jugaria un partit d’aquella Lliga sent el jugador més jove que ha debutat mai en Lliga amb el Barça, tot i que el dia del debut també va ser el seu últim partit. Tenia 16 anys i 364 dies.

Caldria esperar 21 anys, i una guerra civil, per arribar al gol 1.000 del Barça: l’argentí Marco Aurelio el 1950. Per al 2.000 i el 3.000 els culers no van haver d’esperar tant. Van ser 14 anys, en el primer cas, fins que Zaballa va aconseguir la fita el 1964, i 16 més fins que Enrique Castro, Quini, va arribar al tercer miler. L’honor del gol 4.000 va correspondre a una joia del planter, Amor, la temporada 1995-96. Per tant, si demà caigués el gol 5.000 seria el lapse de temps més curt de miler a miler: 13 anys.

Caldrà veure en qui recau l’honor. Eto’o, Messi i Henry tenen totes les paperetes (45 dels 59 gols blaugranes), però fins i tot podria ser Abidal, que no s’ha estrenat com a blaugrana i que, com a professional, només ha fet un gol, amb el Lió i a la Copa de la Lliga.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.