La Masia destrossa la galàxia (0-2)

Quan Mejuto González va assenyalar la fi del partit, només els seguidors més radicals del Real Madrid llançaven insults a Joan Laporta, al Barça i a Catalunya des de la zona de sud de l'estadi Santiago Bernabéu. La resta de l'estadi estava més buida que plena. La raó no era altra que el Barcelona havia tornat a batre el conjunt galàctic amb una superioritat insultant. No va ser amb el resultat del curs passat, però amb un joc col·lectiu que no poden frenar ni els milions de Florentino Pérez ni les seves estrelles. El Barça havia guanyat gràcies a dos gols de Messi i Pedro, dos dels set titulars formats en el planter que ahir van sortir en l'onze titular. El model blaugrana havia tornat a triomfar sobre el model blanc i els de Pep Guardiola donaven un cop a la lliga que pot resultar definitiu amb tres punts d'avantatge més el goal average quan falten set jornades. Havien guanyat allà on no havia estat capaç de puntuar cap equip en el campionat i allà on esperen tornar el 22 de maig per jugar la final de la lliga de campions.

Guardiola d'entrada va sorprendre amb l'alineació. La gran incògnita de la setmana havia estat com cobriria el tècnic la baixa d'Ibrahimovic i ho va fer com pocs s'ho esperaven. Messi va ocupar el lloc en el camp del suec movent-se per tota la zona d'atac amb llibertat. Entrava dins la lògica. El que ningú no s'esperava és que Dani Alves avancés la posició per jugar com a extrem, com havia fet Maxwell no fa gaire partits. Guardiola buscava aprofitar la capacitat ofensiva del brasiler però també cobrir-se les espatlles per quan Cristiano Ronaldo intentés entrar per aquella banda. El portuguès podia ser molt perillós si aprofitava els espais que Alves acostuma a deixar en defensa i l'entrenador blaugrana va decidir apostar per Puyol com a lateral, deixant el centre de la defensa per Piqué i Milito i la banda esquerra per Maxwell. Amb el mig del camp titular per a Guardiola en els grans partits sobre el terreny de joc (Sergio, Xavi i Keita), Pedro va ser l'acompanyant de Messi i Alves en la davantera. El Barça, tot i aquesta sorpresa, va sortir a la gespa del Santiago Bernabéu a ser el Barça, sense que l'equip que tenia davant l'importés. L'equip blaugrana és perillós quan té la pilota i això és el que van voler fer els homes de Guardiola durant tot el partit, jugant-la des del darrere sense donar importància a la pressió que feien els jugadors del Real Madrid. Els de Pellegrini van sortir desbocats en els primers minuts, però l'empenta blanca va durar molt poc perquè el Barça va aconseguir el domini de la pilota amb un gran Xavi, ben secundat per Sergio Busquets. Messi es movia per on volia oferint-se sempre als seus companys. La pressió d'un equip sobre l'altre, però va fer que en la primera mitja hora fossin constants les pèrdues de pilota i les passades dolentes per part de tots dos equips, especialment per la blanca, que semblava deixar-ho tot a la inspiració i velocitat de Cristiano Ronaldo, molt ben controlat en tot moment per Piqué, Milito i Puyol. El Madrid, a més, avançava molt la seva línea defensiva perquè els blaugrana no juguessin còmodes i no trobessin passades de gol. Només Messi va ser capaç de trencar-la en una jugada en el minut 10 que l'argentí va acabar reclamant com a penal després que la cama de Garay contactés amb la seva.

El respecte d'un equip envers l'altre era evident. Ningú no era capaç de fer mal a l'altre fins que va aparèixer el de sempre, Messi, en el minut 32. L'argentí va xutar ràpid una falta que li havien fet a ell mateix i va sortir com un coet buscant l'esquena de la defensa blanca. Xavi ho va veure i li va donar una gran assistència perquè Messi, després de controlar amb el pit, superés la sortida de Casillas; premi per a l'equip que més havia volgut tenir la pilota.

En el descans, Pellegrini no va tocar res. Guardiola sí que va esmenar la pissarra, tornant Alves a la seva posició natural, pasant Puyol al lateral esquerre i Maxwell a l'extrem. El Madrid pressionava més, però l'embranzida va durar poc perquè els jugadors blaugrana són els mestres del joc col·lectiu, de les associacions, de moure la pilota com no ho fa ningú més al món en espais curts i van tornar a aconseguir el domini absolut del partit abans de donar un cop pràcticament definitiu al partit i també a la lliga en el minut 10. Xavi va tenir temps de pensar durant uns segons i això és sinònim de passada de perill. El de Terrassa es va inventar una gran assistència per Pedro, que el jugador canari del planter no va desaprofitar. Va ser marcar el segon i entrar Guti al camp. El revulsiu que sempre és el jugador del planter del Madrid era una de les poques coses que li quedaven a Pellegrini. I va estar a punt de sortir-li bé, perquè Guti es va inventar una gran passada tant bon punt va sortir i va deixar sol Van der Vaart amb Valdés, però el porter català va demostrar que és el millor de la lliga, va aturar la rematada de l'holandès i va impedir la reacció blanca. Al Madrid li restava l'èpica per remuntar el marcador i Guardiola va tractar d'impedir qualsevol tipus de reacció dels locals amb l'entrada d'Iniesta. Un altre mestre de l'associació. I així, tocant i tocant la pilota i fent córrer els jugadors blancs al darrere com fan els braus quan surten a la plaça, va matar el partit deixant en silenci una vegada més el Santiago Bernabéu, que encara podria haver vist com el seu equip rebia un correctiu més dur si Casillas no hagués evitat dos gols de Messi després de dues rematades de l'argentí, assistit en totes dues jugades per un Xavi magistral.