"Volem patir"
Esports
La clatellada de realisme federatiu patida a Fresno pel patinatge català, i per extensió per tot l’esport nacional, en va ser el motor de creació. Va néixer a Vic i donava nom a una comissió d’entitats osonenques, però ràpidament s’hi van apuntar tot d’entitats, clubs, federacions i partits polítics del país. De fet, va ser el lema de la gran manifestació de protesta pels fets de Fresno a Barcelona, el 29 de desembre d’aquell 2004. I en aquests quatre anys s’ha consolidat com el gran lema del moviment per l’oficialització internacional de les seleccions catalanes, representat per la Plataforma Pro Seleccions. “Una nació, una selecció” havia fet fortuna.
Però per obra i gràcia d’una denúncia del PP i Ciutadans, ja no es podrà utilitzar en cap anunci publicitari per televisió. La Plataforma explicarà avui a migdia que s’ha vist obligada per la intervenció dels tribunals a guardar l’eslògan al calaix, i també que ja hi ha trobat substitut. “Volem patir” serà el lema que donarà contingut a la versió del 2008 del ja tradicional anunci –és la quarta edició– de l’entitat per demanar col·laboracions i adhesions.
La tria sembla una conseqüència lògica arran de la prohibició judicial, però els trets no van per aquí. No és qüestió de masoquisme. Segons ha pogut saber l’AVUI, té més relació amb el “no pain, no gain” dels nord-americans, amb el fet que cal patir per competir i que, competint, s’ha de patir. Ara bé, l’ambigüitat ve com l’anell al dit.
L’anunci objecte del litigi és ja tan famós com el lema. Ja saben. Setembre del 2006, dies previs al Catalunya-Euskadi. L’espot de la Plataforma mostra un nen amb una samarreta vermella –roja per més detalls– que no deixa jugar a futbol un nen que du la de la selecció catalana. Aquest nen decideix treure’s la samarreta per jugar i l’imiten la resta de nanos. I l’anunci s’acaba amb l’aparició de l’eslògan: “Una nació, una selecció”.
Les entranyes del PP i Ciutadans es van veure sacsejades per la barreja de nens i política, i dos anys després el jutjat contenciós administratiu número 9 de Barcelona els ha donat la raó. S’infringeix la llei de protecció del menor i, amb l’ús del lema, s’exhibeixen continguts polítics que estan restringits a les campanyes electorals. Teòricament i segons per a qui. Avui ho farà evident la Plataforma, que no es quedarà amb els braços plegats; de fet, fins i tot estudia presentar recurs contra la sentència.
Tecnologia QRcode
Sigui com sigui, l’entitat i la productora Bonita Films –que repeteix per tercer any– es volen estalviar problemes. La versió 2008 de l’anunci no tindrà nens i se n’ha canviat el lema. S’hi veuen algunes escenes de patiment esportiu, l’última de les quals amb l’excapità de la selecció catalana d’hoquei sobre patins Ivan Tibau, la cara reconeixible de l’espot.
L’altra gran novetat de l’anunci és la utilització de la tecnologia QRcode. Es tracta d’un sistema –d’origen japonès– d’accés ràpid a la informació similar al codi de barres, tret que és un codi de punts en dues dimensions i que, per tant, emmagatzema més informació. Els suports d’aquest codi són múltiples, des d’un anunci de TV fins a una samarreta, i l’accés a la informació emmagatzemada es fa a través del telèfon mòbil –que ha de disposar de càmera i un programa de lectura del codi–, simplement passant-lo per davant del codi.
En el cas de la Plataforma, el sistema ha estat desenvolupat per l’empresa catalana Itineràrium i té l’objectiu que qualsevol persona interessada es pugui fer col·laboradora a través del QRcode. Serà el primer anunci a l’Estat que incorpori aquesta tecnologia, tot i que el programa Hat Trick Barça, que emet TV3 els diumenges, també l’utilitza per a la participació dels espectadors en concursos, i fins i tot un grup de música, Lexus (format per catalans i andorrans), es relaciona amb els seus fans i ofereix productes a través d’aquest sistema.
