La vida després del clàssic

Amb el clàssic superat, s'inicia un mes i dos dies en què líder i excolider posaran a prova la seva competitivitat en set finals.

El Barça jugarà quatre dels tres partits a casa, inclòs el de la darrera jornada. Fora del Camp Nou, haurà de jugar el derbi a Cornellà-el Prat, visitarà el Madrigal i el Sánchez Pizjuán. A priori, aquestes excursions que ha de fer el Barça representen el nucli més exigent del que queda de Lliga als de Pep. Les visites a casa del rival barceloní –aquest any, la primera a Cornellà-el Prat– s'han convertit darrerament en partits de màxima exigència. El Barça no guanya per més d'un gol des del 2003. L'any passat va trencar una ratxa negativa de dos cursos sense sortir vencedor de la casa dels periquitos, guanyant amb aquell penal polèmic en el temps afegit, que va convertir Messi.

A casa del Vila-real, el Barça ha perdut més que no pas ha guanyat (5/4). El submarí groc ha assolit cinc victòries contra els blaugrana en els darrers set partits. L'any passat, un gol d'Henry va solucionar un duel molt complicat. No cal argumentar les dificultats que representa el camp del Sevilla.

L'atenuant és el nivell, més baix que altres anys, i el bon regust que va deixar la golejada per 0 a 3 de l'any passat. Però la història diu que els blaugrana han guanyat 18 de les 65 visites al Nervión.

Al Camp Nou, el Barça, a més del Deportivo, contra qui jugarà la propera jornada, rebrà la visita dels tres equips més compromesos a la classificació: Xeres, Tenerife i Valladolid. Al marge de la superioritat que se suposa al conjunt de Guardiola respecte d'aquest trio d'equips, els duels poden resultar molt exigents o força assequibles, ja que mirant-ho amb perspectiva, és molt probable que algun dels tres aterri a casa del Barça havent perdut ja la categoria, i sense altre ànim que el d'acomiadar-se de la Lliga jugant a un dels camps de referència.

El Reial Madrid, per la seva banda, encetarà el tram final visitant l'Almeria de Lillo, que va crear moltes dificultats al Barça. Serà el primer dels quatre partits, de set, que jugaran els de Pellegrini fora de Chamartín. També hauran de visitar el Saragossa, una plaça complicada, però on acostuma a sortir-se'n: quatre triomfs en les últimes cinc visites.

L'Euromallorca de Gregorio Manzano i el Màlaga (en la darrera jornada) completen el circuit dels blancs més enllà del Bernabéu. Igual que el Barça amb el Sevilla, el Real Madrid tindrà un rival d'altíssim nivell, el València, que ha sortit victoriós de Chamartín en dos dels darrers quatre partits. Osasuna i Athletic Club seran els altres visitants.

Claus de la persecució
Fins ara, els dos únics horaris confirmats indiquen que els blancs jugaran coneixent el resultats del Barça. Sortosament per als blaugrana, el seu calendari està lleugerament més atapeït que el dels blancs: el doble duel amb l'Inter tindrà ocupats els de Guardiola després del derbi (l'anada) i de rebre el pitjor equip de la Lliga, el Xerez.

El Barça no tornarà a descansar una setmana sencera fins després del 9 de maig, data de la visita al Sánchez Pizjuán. Precisament el duel contra els andalusos acabarà amb una carrera frenètica d'onze partits en un mes i sis dies (del Barça-Athletic Club del 3 d'abril al Sevilla-Barça del 9 de maig). En aquest mateix espai temporal, el Madrid haurà tingut quatre compromisos menys i tres setmanes completes de descans intersetmanal.

La teoria de Guardiola sobre el benefici de jugar molts partits i el perjudici de fer-ho només un cop a la setmana fonamenta les esperances del Barça. El Madrid, en canvi, pensa que, precisament després del partit de tornada contra l'Inter, el final d'una eliminatòria que promet ser molt intensa, podria fer el gran cop. El Barça va a Vila-real i els blancs visiten La Romareda.