De la Peña obre la porta a la retirada

Iván de la Peña està desesperat. Està fart de treballar en solitari, de compartir hores amb els fisioterapeutes en lloc dels companys, de seguir els partits de l'Espanyol des de la llotja o la televisió i de no poder fer un esprint sense notar molèsties a la cama. No pot més. I vol solucions o se'n va a casa. El càntabre, que acaba de tornar d'un viatge a Sèrbia per sotmetre's al revolucionari tractament amb placenta, prega que els metges trobin l'origen a tanta lesió o renunciarà a l'any que li resta de contracte i penjarà les botes a final de temporada.

La paròdia del Crakòvia treia De la Peña en format mòmia, tot embolicat amb venes. I les crítiques han acompanyat lo Pelat des de l'estiu. La renovació va derivar un cop més en culebró amb l'amenaça fantasma de l'oferta astronòmica d'un equip rus, així que es va passar d'una proposta per part del club de sou en funció dels partits disputats a una entesa per dos anys, amb un sou en el podi de la plantilla i lloc a l'Espanyol quan plegui.

La bona segona volta, amb paper clau en el miracle de la salvació, va dur el jugador a tibar la corda i el club, amb un Daniel Sánchez Llibre que n'és fan, accedint a la majoria de peticions. Havia disputat 15 dels 19 partits i tornava a coincidir amb Feliciano di Blasi, ajudant de l'entrenador, Mauricio Pochettino, i preparador físic. Ara, en canvi, viu un calvari.

Entre llàgrimes
Tots dos van fer acte de presència a Sant Adrià. De la Peña, capità, va voler donar explicacions del viatge a Belgrad, on s'ha posat en mans de Marijana Kovacevic. Els metges de l'Espanyol no les tenen totes sobre l'eficàcia del tractament amb placenta d'euga, però el jugador està desesperat i no va tenir problemes a assumir les despeses del viatge. El càntabre no pot més. El club va relatar fa uns dies que estaria de 10 a 15 dies de baixa per una lesió al tríceps sural dret, la cinquena des que va arrencar la temporada i que només li ha permès participar en 4 dels 11 partits de Lliga, sempre des de la banqueta. Lo Pelat va descartar la data de retorn: no vol terminis, només saber l'origen del mal. "No em marco terminis. Només vull saber quan podré treballar al cent per cent i vull trobar la solució al problema de bessons, que tinc des de la pretemporada, sense tenir-hi una lesió. No podia córrer ni 20 minuts. He de buscar solucions".

Di Blasi acompanyava el càntabre. L'italià va revelar que el primer pas serà curar la lesió actual i tot seguit es farà un programa específic per mirar de solucionar els problemes. Un pensatiu De la Peña l'escoltava mentre l'emoció augmentava fins a fer-li un nus a la gola. La desesperació es va palesar en sentir parlar de retirada. Té 33 anys i s'havia plantejat un escenari de dos anys disfrutant abans de penjar les botes, però les lesions el martiritzen. "La gent diu: un altre cop lesionat. Però qui ho pateix sóc jo, i la meva família. Vull jugar i no puc. M'ha passat pel cap plegar i ara més que mai. No volia arribar a aquesta situació, però si no me'n surto, donaré al club l'opció de fer el que vulgui amb l'any que em queda. Si no aconsegueixo sentir-me útil fins a final de temporada, me'n vaig a casa", va sentenciar.

Els números justifiquen la crisi de De la Peña. Sumant la primera volta dels tres últims anys, només ha disputat dos partits sencers i n'ha jugat 18 dels 49. L'estil de joc, amb intervencions marcades sovint per l'explosivitat, amb esforços curts i intensos, ha malmès la musculatura, així com el característic moviment del gir sobre si mateix en cursa. El poc ús de l'esquerra també ajuda a carregar en excés la dreta i l'historial mèdic fa feredat. Els consells de Riera i Zabaleta van dur-lo a Belgrad i ningú sap quin serà el capítol següent. És la desesperació d'un malalt de futbol que no pot fer el que més li agrada: jugar.