Directes al clàssic
LLIGA BBVA
Sense fre, amb vint partits seguits sense perdre –disset de guanyats–, més líder que mai, acumulant molts més elogis dels que Pep Guardiola voldria sentir, el Barça es prepara per rebre un Madrid pobre i ple de problemes. La diferència entre un i l’altre sembla tan gran que el vell refrany futbolístic que diu que en un clàssic no hi ha pronòstic ha quedat qüestionat. Com a exemple, sis dies abans del duel, el triomf blanc es paga a internet a sis euros per euro jugat. Cosa que no s’havia vist mai.
Potser per això dissabte Joan Laporta advertia del perill d’un Madrid maltractat i demanava prudència i un Camp Nou sense concessions. En termes similars es manifestava ahir un novell com Alex Hleb: “Sé que és un partit especial, difícil per la tradició i per la rivalitat. Intentarem guanyar i sento que podem fer-ho”. El bielorús va explicar que sabia el que havia passat en l’últim clàssic –4-1 al Bernabéu amb passadís inclòs– per bé que va diferenciar etapes. No és segur que el gruix de la plantilla hagi oblidat allò i Guardiola sembla que tampoc.
Per això el Barcelona que jugarà demà davant el Xakhtar no tindrà res a veure amb l’equip que saltarà dissabte contra el Madrid. Tampoc l’estadi s’hi assemblarà, perquè el gran clàssic es diferencia en tot. És prioritari i així ho ha fet evident Guardiola amb dies d’antelació. No n’ha dit ni una paraula, però les seves decisions són eloqüents. Ha reservat vuit titulars en el partit intranscedent a la Lliga de Campions per rebre l’etern enemic: Víctor Valdés, Dani Alves, Márquez, Puyol, Touré, Xavi, Messi i Henry. L’eix blaugrana. Tots tindran festa fins demà a la tarda. Tots menys Alves van ser a la desfeta de fa uns mesos a Chamartín.
És sobre aquests futbolistes, però també alguns altres com Eto’o, Iniesta o Piqué, que el Barça ha edificat el sòlid liderat que ahir lluïa més que mai: sis punts per sobre el Vila-real, vuit per davant el València i el Sevilla i nou més que el Madrid, castigadíssim per les lesions i les sancions.
Però el Barça està sobresortint per ell mateix més que per la debilitat rival. A cada partit bat algun rècord i ja queden poques marques que se li resisteixin. Amb el 4-0 contra el València, l’equip de Guardiola ja supera la diferència de gols a la jornada 14 del Madrid de la temporada 1987-88. El Barça suma més 35, quan aquell Madrid arribava a més 33. A l’horitzó, ja molt enrere, només hi ha l’Athletic de 1930, que aleshores duia més 40 gols de balanç.
Les dades del Barça espanten el més pintat i a l’entorn del Madrid es nota el temor fins al punt que circulen acudits sobre el que pot passar dissabte. Al club en si, la processó sembla que va per dins. “Serà un partit complicat, més sense Robben i les altres baixes, però queda Lliga. Tot pot passar”, va assenyalar el director esportiu madridista, Pedja Mijatovic, amb el 3-4 contra el Sevilla encara calent i dolorós.