Esports
Futbol vs. pegada
Vint-i-dos dies i 30 partits després del debut d'aquesta Eurocopa, l'Ernst Happel de Viena acull avui la final amb un duel inesperat entre Alemanya i Espanya. Els alemanys, perquè van entrar en la competició amb molts dubtes i una ratxa nefasta de zero victòries en les dues últimes fases finals; i els espanyols, perquè la seva històrica falta de competitivitat els deixava sempre a les portes dels partits importants.
Avui les coses són bastant diferents. Alemanya ha estat l'Alemanya de sempre, és a dir, un equip eficaç, competitiu, que va superar la primera fase sense fer res especial i que ha deixat enrere les eliminatòries contra Portugal i Turquia jugant en molts moments pitjor que els seus rivals, però sent molt més contundent.
La selecció espanyola, en canvi, ha fet un torneig més regular i complet: ha exhibit bon futbol des del debut contra Rússia (4-1) fins al recital de la semifinal, de nou contra els russos (3-0), previ pas per la prova suprema dels quarts de final contra Itàlia, la campiona del món, i a la tanda de penals.
La tradició diria que Alemanya és clarament la favorita perquè sempre ha competit millor que Espanya, per recursos i sobretot per mentalitat. Per això té 3 títols europeus (més 2 subcampionats) i 3 títols mundials (més 4 subcampionats), mentre que Espanya només té l'Eurocopa de 1964 i la final de 1984 contra la França de Platini.
No obstant això, l'equip de Luis Aragonés arriba a aquesta final com si fos l'autèntic favorit i amb elogis de tot arreu, inclosos els de gent com Gary Lineker i Franz Beckenbauer, i amb un tsunami d'aficionats embogits viatjant cap a Viena i una gernació preparada per celebrar-ho davant les pantalles gegants habilitades en un munt de ciutats de l'Estat.
Si les circumstàncies ambientals no els traeixen, el futbol desplegat durant la segona part de la semifinal els avala. Aragonés ha construït amb equilibri, Espanya és la màxima golejadora i la menys golejada del torneig, i no ha encaixat gols en les dues eliminatòries. Alemanya, més sòbria, ha brillat al contraatac i ha tingut molta pegada, però també ha mostrat febleses defensives (2 gols encaixats amb Portugal i 2 més amb Turquia).
Dues maneres de guanyar per a dos perfils futbolístics; l'espanyol, basat en la combinació i un bon equilibri defensiu; l'alemany, basat en el múscul i la velocitat. El desenllaç és incert.
Avui les coses són bastant diferents. Alemanya ha estat l'Alemanya de sempre, és a dir, un equip eficaç, competitiu, que va superar la primera fase sense fer res especial i que ha deixat enrere les eliminatòries contra Portugal i Turquia jugant en molts moments pitjor que els seus rivals, però sent molt més contundent.
La selecció espanyola, en canvi, ha fet un torneig més regular i complet: ha exhibit bon futbol des del debut contra Rússia (4-1) fins al recital de la semifinal, de nou contra els russos (3-0), previ pas per la prova suprema dels quarts de final contra Itàlia, la campiona del món, i a la tanda de penals.
La tradició diria que Alemanya és clarament la favorita perquè sempre ha competit millor que Espanya, per recursos i sobretot per mentalitat. Per això té 3 títols europeus (més 2 subcampionats) i 3 títols mundials (més 4 subcampionats), mentre que Espanya només té l'Eurocopa de 1964 i la final de 1984 contra la França de Platini.
No obstant això, l'equip de Luis Aragonés arriba a aquesta final com si fos l'autèntic favorit i amb elogis de tot arreu, inclosos els de gent com Gary Lineker i Franz Beckenbauer, i amb un tsunami d'aficionats embogits viatjant cap a Viena i una gernació preparada per celebrar-ho davant les pantalles gegants habilitades en un munt de ciutats de l'Estat.
Si les circumstàncies ambientals no els traeixen, el futbol desplegat durant la segona part de la semifinal els avala. Aragonés ha construït amb equilibri, Espanya és la màxima golejadora i la menys golejada del torneig, i no ha encaixat gols en les dues eliminatòries. Alemanya, més sòbria, ha brillat al contraatac i ha tingut molta pegada, però també ha mostrat febleses defensives (2 gols encaixats amb Portugal i 2 més amb Turquia).
Dues maneres de guanyar per a dos perfils futbolístics; l'espanyol, basat en la combinació i un bon equilibri defensiu; l'alemany, basat en el múscul i la velocitat. El desenllaç és incert.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
