Escòcia no es doblega
Esports
El partit amistós disputat ahir entre Escòcia i l’Argentina a Glasgow va servir per veure el debut de Maradona al davant de l’albiceleste, però també perquè el Partit Nacionalista Escocès (SNP) –que governa a Edimburg des del maig del 2007– i la Federació Escocesa de Futbol hagin manifestat la frontal oposició escocesa a participar en un hipotètic equip britànic de futbol als Jocs Olímpics del 2012.
El primer ministre escocès, Alex Salmond, recordava fa una setmana a la BBC Escòcia que “de cap manera s’hauria de posar en perill la situació de privilegi de les quatre federacions britàniques a causa d’un torneig sub-23”. Salmond feia referència a la posició pel president de la FIFA, Sepp Blatter, que va afirmar que la participació d’un equip britànic als Jocs de Londres 2012 “podria posar en perill l’actual estatus” de les associacions nacionals.
Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord són membres de ple dret de la FIFA d’ençà del congrés de l’organització del 1946. Des d’aleshores participen per separat en les competicions que organitza la FIFA, i també en les de la UEFA. L’argument de Blatter era que “la condició de privilegi” que tenen les quatre seleccions britàniques podria ser qüestionada per altres federacions estatals, com ja ha succeït en el passat.
Aquesta mateixa setmana, Pete Wishart, diputat de l’SNP a Westminster, ha instat la FIFA a investigar l’actitud del govern britànic en relació amb possibles pressions per fer competir un onze del Regne Unit a Londres 2012. Wishart ha escrit igualment al primer ministre britànic, l’escocès Gordon Brown, per recordar-li que la FIFA no admet ingerències polítiques externes i mostrar el refús del seu partit al projecte.
Estratègia olímpica
El problema sorgeix des de la mateixa designació de Londres com a seu dels Jocs del 2012. Des d’aleshores, l’Associació Olímpica Britànica (BOA) ha promogut la idea de comptar amb un equip de futbol que jugués sota la Union Jack (la bandera del Regne Unit), cosa que no passa des del 1972.
L’aposta és de caràcter estratègic, segons el màxim responsable de la BOA, Colin Moynihan. “L’impacte popular de la participació d’un equip britànic de futbol seria enorme. A més, ens ajudaria a quedar entre els quatre primers del medaller olímpic”.
El govern britànic és ferm partidari de la idea, que veu com una forma d’implicar al màxim la societat en un esdeveniment que encara és vist en molts indrets del país com si fos només londinenc. La creixent impopularitat de la despesa olímpica en plena crisi econòmica és un altre obstacle a superar. Però el laborisme sembla disposat a posar tota la carn a la graella.
Gordon Brown va explicitar a finals d’agost el seu suport a l’equip de la Union Jack. A més, la BBC va revelar que el premier havia parlat amb l’entrenador del Manchester United, Sir Alex Ferguson, també escocès, perquè es fes càrrec de la selecció. Ferguson, que també ha rebut la pressió del president del Comitè Organitzador, Sebastian Coe, ha refusat la pilota i no s’ha volgut comprometre a res a llarg termini atesa la seva vinculació al United i perquè el 2012 tindrà 70 anys.
La Federació escocesa ha estat la més activa contra la idea, però Gal·les i Irlanda del Nord tampoc en són partidàries. Només Anglaterra ho és. El cap de l’oposició conservadora, David Cameron, ha llançat la idea de fer un torneig entre les quatre nacions del Regne Unit per decidir quina el representaria als Jocs del 2012.
