Esports
0-2: El Barça, al revés que el Madrid
L'equip blaugrana no perdona i encarrila la classificació per als vuitens de final de la Copa al camp de la Cultural Leonesa
Per veure la crònica minut a minut, cliqueu aquí
De Lleó a Alcorcón hi ha 345 quilòmetres. Però metafòricament la distància és sideral. No és que el Barça exhibís estil ahir al camp de la Cultural Leonesa en contrast amb la debacle històrica del Madrid al Municipal de Santo Domingo. Però els blaugranes sí que van saber exhibir galons allà on el Madrid es va fondre: en uns setzens de Copa al camp d’un rival dues categories inferior.
El premi? Estalviar-se disgustos i –gairebé– oblidar-se del torneig del KO fins al gener. I mantenir l’efectivitat de Pedro, bigolejador ahir. O arrencar un somriure a un Bojan a l’alça (una gran jugada seva va acabar en el primer gol del canari). O premiar un Pinto que sempre respon. O fer brillar els ulls a Assulín i Dos Santos. O donar més minuts a Márquez i Txigrinski, tot i que en necessitin uns quants més.
La feina del malià
No li calia al Barça una advertència de més; ja té en Pep Guardiola. Però el 4-0 del dia anterior va rematar la feina prèvia. El vigent campió va començar amb el cap a lloc. Sobretot Keita: en 10 minuts el malià ja col·leccionava una dura entrada a un rival i dues estrebades de samarreta, i al 20 ja hi afegia una protesta ostensible a l’àrbitre i una enganxada amb Jito. Va connectar els companys, va intimidar el rival i va demostrar que l’equip jugava sense les contemplacions del Madrid a Alcorcón.
Afavorit per un camp molt més que acceptable en un Segona B, el Barça va acabar d’assentar el joc quan va desfer el canvi de posicions entre Touré i Busquets (l’ivorià a l’eix) i a penes va patir en una acció de Jito, que va forçar una sortida excel·lent de Pinto, i en un remat desviat de Chema, un ex-Primera amb el Valladolid.
I tot plegat amb una alineació més experimental que la madridista. A l’absència dels habituals (6) calia sumar-hi el problema del lateral dret. Sent Maxwell i Abidal esquerrans tancats, Guardiola va optar per Jeffren, en detriment del francès, suplent. El canari, amb un físic com per pensar en un Alves II, s’estrenava en defensa i va patir (tres pèrdues i una targeta groga al primer temps). A la represa i amb Abidal al camp, Jeffren va anar a parar a l’extrem esquerre i, almenys fins que es va lesionar (res greu), va disfrutar força més; de fet va donar el 0-2 a Pedro.
També va ser novetat un Gai Assulín que debutava com a titular en partit oficial i que,un cop més, va mostrar prou coses –habilitat i poca timidesa– com per seguir-hi comptant. I l’anècdota la va aportar Jonathan Soriano. El davanter del Pont de Vilomara, que de juvenil apuntava a crac per al primer equip de l’Espanyol, va debutar ahir amb el primer equip del Barça als 24 anys.
Per veure la crònica minut a minut, cliqueu aquí
De Lleó a Alcorcón hi ha 345 quilòmetres. Però metafòricament la distància és sideral. No és que el Barça exhibís estil ahir al camp de la Cultural Leonesa en contrast amb la debacle històrica del Madrid al Municipal de Santo Domingo. Però els blaugranes sí que van saber exhibir galons allà on el Madrid es va fondre: en uns setzens de Copa al camp d’un rival dues categories inferior.
El premi? Estalviar-se disgustos i –gairebé– oblidar-se del torneig del KO fins al gener. I mantenir l’efectivitat de Pedro, bigolejador ahir. O arrencar un somriure a un Bojan a l’alça (una gran jugada seva va acabar en el primer gol del canari). O premiar un Pinto que sempre respon. O fer brillar els ulls a Assulín i Dos Santos. O donar més minuts a Márquez i Txigrinski, tot i que en necessitin uns quants més.
La feina del malià
No li calia al Barça una advertència de més; ja té en Pep Guardiola. Però el 4-0 del dia anterior va rematar la feina prèvia. El vigent campió va començar amb el cap a lloc. Sobretot Keita: en 10 minuts el malià ja col·leccionava una dura entrada a un rival i dues estrebades de samarreta, i al 20 ja hi afegia una protesta ostensible a l’àrbitre i una enganxada amb Jito. Va connectar els companys, va intimidar el rival i va demostrar que l’equip jugava sense les contemplacions del Madrid a Alcorcón.
Afavorit per un camp molt més que acceptable en un Segona B, el Barça va acabar d’assentar el joc quan va desfer el canvi de posicions entre Touré i Busquets (l’ivorià a l’eix) i a penes va patir en una acció de Jito, que va forçar una sortida excel·lent de Pinto, i en un remat desviat de Chema, un ex-Primera amb el Valladolid.
I tot plegat amb una alineació més experimental que la madridista. A l’absència dels habituals (6) calia sumar-hi el problema del lateral dret. Sent Maxwell i Abidal esquerrans tancats, Guardiola va optar per Jeffren, en detriment del francès, suplent. El canari, amb un físic com per pensar en un Alves II, s’estrenava en defensa i va patir (tres pèrdues i una targeta groga al primer temps). A la represa i amb Abidal al camp, Jeffren va anar a parar a l’extrem esquerre i, almenys fins que es va lesionar (res greu), va disfrutar força més; de fet va donar el 0-2 a Pedro.
També va ser novetat un Gai Assulín que debutava com a titular en partit oficial i que,un cop més, va mostrar prou coses –habilitat i poca timidesa– com per seguir-hi comptant. I l’anècdota la va aportar Jonathan Soriano. El davanter del Pont de Vilomara, que de juvenil apuntava a crac per al primer equip de l’Espanyol, va debutar ahir amb el primer equip del Barça als 24 anys.
Per veure la crònica minut a minut, cliqueu aquí
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
