Pilota d’or, triomf d’or

Consulta aquí la retransmissió del partit

Més i més. I més. El líder no s’atura ni en camps on en 17 anys només havia guanyat tres vegades. Messi i Messi. I més Messi. El crac argentí va demostrar ahir per què és el flamant Pilota d’Or. La Puça va ser el principal artífex d’un triomf d’or a Riazor que permet el Barça mantenir el Madrid a ratlla i, encara, agafar velocitat de creuer just quan ha de segellar l’accés als vuitens de final de la Champions a Kíev, afrontar el derbi contra l’Espanyol i enlairar-se cap al Mundial de Clubs.

El Barça va exhibir ahir virtuts de mèrit, qualitats de campió. Tota la seva alegria en el joc va ser guiada per una seriosa ambició, tota la seva exuberància de moviments va anar acompanyada d’una seguretat i autoritat incontestable fins i tot per a un rival a l’alça que, tot i jugar desacomplexat, va assumir la seva inferioritat, aculat irremeiablement.

Va aproximar-se constantment el Barcelona a l’àrea gallega, va trobar prou vies de gol tot i l’atapeïda oposició de mitjos i defenses local. Creditor d’un domini no només al joc sinó al marcador, el Barça es va sentir estafat per una meiga en marxar al descans sense avantatge. I és que una jugada absurda, aïllada, contrària a l’ordre natural de les coses, va impedir el conjunt de Guardiola de rendibilitzar la seva superioritat. En una pilota profunda llançada a la babalà pel porter Aranzubia, refusada malament per Busquets va trobar el Dépor l’empat. Adrián va pescar en el moment precís la pilota i el seu remat final va agafar a contrapeu Valdés. Poc soroll per massa cosa.

L’incident va posar a prova la maduresa d’un Barça excel·lent al primer temps i menys inspirat quan es va sentir a contrarellotge. La vivesa de Messi va ser la millor arma d’entrada. L’argentí va voler plantar-se avui a París, a la gala de la Pilota d’Or, amb la satisfacció d’un gran partit. I a fe que el va jugar. Llest tàcticament, va situar-se sovint rere els mig centres i va comprometre molt els centrals. Li costava al Barça trencar la línia de pressió deportivista, escassejaven les passades precises –també les centrades d’Alves des de l’exterior–, però el geni de Messi sempre va semblar que podria desequilibrar el matx. Lluitava contra un bon rival, l’infortuni i els elements, l’equip de Guardiola. La ventada que va fer ahir a Riazor va perjudicar la tècnica del conjunt blaugrana, que va arreplegar Xavi i Iniesta al migcamp per intentar donar passades interiors a Ibra o Messi, o més obertes a Henry. Però sempre en Messi va estar la clau. Va inaugurar el marcador amb un xutàs a la mitja volta, va facilitar un un contra un a Ibra que Aranzubia va desbaratar i va mantenir l’alegria del líder quan el matx més s’enfosquia.

I és que la segona part va ser prou més grisa. El Barça mantenia la possessió, però amb menys fluïdesa. Guardiola va moure peces i en una centrada del suplent Pedro, Messi va posar fi a la poca contundència blaugrana. Remat inapel·lable, acadèmic i cel obert per als blaugranes, que seguint l’ànima del crac argentí encara es van animar a arrodonir el marcador. Una centrada perfecta d’Abidal va ser connectada a gol per un remat tan elegant com violent d’Ibrahimovic. Or pur també el suec. El Barça té un present daurat.

Consulta aquí la retransmissió del partit