El nou poder tàrtar

Segurament qui senti anomenar la ciutat de Kazan es quedarà indiferent; i, amb la mà al cor, probablement haurà de reconèixer que ignorava, almenys fins a finals d'agost -quan es van sortejar els rivals del Barça a la Lliga de Campions-, que existia un equip de nom Rubín que juga en aquesta ciutat, a uns 700 quilòmetres a l'est de Moscou. Però si li parlen de tàrtars ja l'hi posaran més fàcil. La salsa tàrtara, el bistec tàrtar i, òbviament, el poble tàrtar, successor parcial d'un dels imperis més grans de la història, el del mongol Genguis Khan, formen part de la cultura col·lectiva.

Avui, però, dels tàrtars ben poques notícies transcendeixen. Pocs es preocupen per aquesta minoria, majoritàriament musulmana, que es concentra a la república de la Federació Russa del Tatarstan, la capital de la qual és Kazan. És aquí on pren importància el Rubín, l'equip que demà visita el Camp Nou.

Fins fa set anys el vigent campió de la Lliga russa i actual líder del campionat ni tan sols havia estat mai a Primera. Però ara vol abonar-se a competir a la Champions amb el suport de la forta inversió que hi ha destinat el govern del Tatarstan i l'administració municipal de la capital. "Hi ha una forta aportació econòmica pública no només al Rubín sinó a tots els clubs esportius de la ciutat, perquè volen que Kazan sigui més coneguda. Últimament la majoria d'equips d'aquí han quedat campions en les seves modalitats i la Universíada del 2013 també serà a Kazan", analitza per a l'AVUI el central espanyol del Rubín -ex-Nàstic, Màlaga i Racing-, César Navas.

Efectivament, l'AK Bars Kazan d'hoquei gel va guanyar fa uns mesos la selectiva Gagarin Cup, el Zenit Kazan va endur-se la Lliga russa de voleibol, i l'Unics Kazan ha aconseguit tenir un nom al bàsquet europeu.

Més que un club
Kazan existeix. I els tàrtars també. Aquest és l'orgull del Rubín que, tot i tenir una plantilla menys glamurosa i reputada que el Zenit de Sant Petersburg -campió de la UEFA i la Supercopa europea el 2008- o dels clubs moscovites com CSKA, l'Spartak o el Lokomotiv, els supera a la classificació. "Som un equip molt compacte, molt ben organitzat", subratlla Navas, que, tot i la dificultat de l'idioma i la idiosincràsia d'un país tan diferent, s'ha adaptat prou bé a Rússia: "Estem tots molt units, i no només amb la colònia de companys que parlen castellà [els argentins Domínguez i Ansaldi, l'equatorià Noboa i el preparador físic espanyol Raúl Ruiz], que per mi són com una família".

Mèrit del religiós entrenador -també és vicepresident-, Kurban Berdiev, a qui sempre veuran amb un tasbih, el rosari musulmà, a les mans, i mèrit... del karaoke. "Un parell de cops al mes anem a sopar tota la plantilla amb les respectives famílies i sovint acabem cantant cançons dels nostres països. Jo he aconseguit que diversos companys taral·legin tornades de Melendi", riu Navas, després de posar-se seriós en parlar de com jugarà el Rubín al Camp Nou. "A la Lliga som màxims golejadors i mínims golejats, però a Europa no tenim tanta qualitat i les nostres opcions passen per tancar-nos al darrere, amb les línies ben juntes i sortir al contracop", admet.

Prou limitat tècnicament per construir joc, la gran arma del Rubín Kazan és l'ordre defensiu en el dibuix 4-4-2 i els ràpids contraatacs. Fora de casa és el mínim golejat (9 gols) i el més golejador (24) de la Lliga en 12 partits.

Però a part d'alguna mancança tècnica, el Rubín paga el fet de tenir una plantilla curta. "És cert, des que competim a la Champions hem notat l'acumulació de fatiga. Ara som líders un punt per sobre de l'Spartak; fa dos mesos en teníem set d'avantatge", reconeix Navas. Amb el triomf gris d'abans-d'ahir sobre el cuer Khimki (2-1), el Rubín va posar fi a una mala ratxa de dues derrotes i un empat.

El darrer matx va posar l'ai al cor a l'equip perquè el corpulent davanter (1,91 m) Bukharov es va lesionar, però l'evolució del jugador fa preveure que finalment serà al Camp Nou. Bon rematador, Bukharov descarrega molt joc cap a Alejandro Chori Domínguez, un luxe per a l'equip. Aporta desequilibri jugant amb llibertat i és el màxim golejador (14 gols en 16 partits com a titular a la Lliga, a més de dos golassos a la Champions). Al migcamp destaca l'internacional Semak. "És molt treballador i agressiu, amb qualitat. Molt complet. És l'equilibri de l'equip", avança César Navas, que també elogia la velocitat i el sacrifici del turc Karandeniz per la dreta, la qualitat de Noboa, el treball defensiu del sud-africà Sibaya o la determinació ofensiva de Riazantsev per l'esquerra. La defensa és "experimentada i completa", més contundent que ràpida o creativa, argumenta el seu líder Navas. Un fitxatge de la Lliga espanyola per enfortir el nou poder tàrtar.