Esports
El drama atrapa el Barça
Lequip blaugrana cedeix el liderat al Madrid al deixar-se empatar a lúltim minut contra el Betis
Adéu liderat, hola depressió. El Barça va ensenyar ahir la seva fragilitat, les seves vergonyes, les poques que li quedaven al tornar de Getafe, i s’ha posat a mercè d’un dels Madrids més irrisoris de la història. L’equip blaugrana va tirar per terra el treball de gairebé 90 minuts, i qui sap si la Lliga, a l’empatar davant un Betis a les acaballes del partit.
El Barça ja no depèn d’ell mateix per revalidar el títol. S’ha quedat sense l’etiqueta de favorit, sense avantatge matemàtic ni psicològic i sense la proximitat d’una afició que saluda i acomiada els jugadors amb mocadorada.
Víctima de la seva mala consciència, acusat per la seva pròpia afició, pressionat per uns perseguidors més afamats i crescuts, l’equip barcelonista juga amb el cap més ple de preocupacions que els pulmons d’aire.
El conjunt de Rijkaard va presentar davant el Betis un joc sovint massa ofegat. No va ser fins a la mitja hora que es va deixar anar el Barcelona amb jugades més atrevides, i això que de seguida va trobar un analgèsic per al seu dolor de Getafe amb un gol matiner. Ronaldinho va marcar de penal en un tres i no res i va celebrar el seu gol com si s’alliberés dels dimonis, per bé que la inquietud no va marxar mai.
El Betis, ben parapetat amb cinc migcampistes i un sol punta, va incomodar prou el Barça amb la pressió. Messi estava espès, Ronaldinho poc intervencionista, mentre que Eto’o aportava tant esforç solidari com imprecisió en el remat.
No li faltava, però, sacrifici al Barça, guiat inicialment per un Iniesta autoritari en la recuperació. Treballava bé el Barcelona per alliberar tensió. Eto’o va tenir un moment d’audàcia que va espavilar tot l’equip. El camerunès va dibuixar a l’aire una meravellosa xilena que no va ser gol perquè Contreras també va estar extraordinari en el refús. Però d’aquella acció van brollar uns minuts per fi alegres al Camp Nou. Eto’o va crear altres jugadasses i remats, Messi es va animar i Iniesta va disposar d’una immillorable ocasió.
Havia fet mèrits el Barça per aplanar-se el partit amb un marcador més generós, però encara es va estalviar l’empat just abans del descans després d’un error de Thuram que Valdés va exorcitzar davant Fernando.
I el segon temps va continuar compromès, perquè el Barcelona baixava la intensitat i els cracs no apareixien. Prova de la mala pinta que tenia el partit, de la poca seguretat i alegria que transmetia el Barça és que Rijkaard va canviar Ronaldinho per Edmílson amb molt encara en joc. Cansat i incomodat per un Betis que es va fer ofensiu des de la banqueta, a l’equip blaugrana se li va fer tan llarg el partit com la Lliga. Isidoro va amenaçar, però va ser Sobis qui va dur el Barça a assumir el drama. Benvinguts al món real, que dirien alguns barcelonistes.
El Barça ja no depèn d’ell mateix per revalidar el títol. S’ha quedat sense l’etiqueta de favorit, sense avantatge matemàtic ni psicològic i sense la proximitat d’una afició que saluda i acomiada els jugadors amb mocadorada.
Víctima de la seva mala consciència, acusat per la seva pròpia afició, pressionat per uns perseguidors més afamats i crescuts, l’equip barcelonista juga amb el cap més ple de preocupacions que els pulmons d’aire.
El conjunt de Rijkaard va presentar davant el Betis un joc sovint massa ofegat. No va ser fins a la mitja hora que es va deixar anar el Barcelona amb jugades més atrevides, i això que de seguida va trobar un analgèsic per al seu dolor de Getafe amb un gol matiner. Ronaldinho va marcar de penal en un tres i no res i va celebrar el seu gol com si s’alliberés dels dimonis, per bé que la inquietud no va marxar mai.
El Betis, ben parapetat amb cinc migcampistes i un sol punta, va incomodar prou el Barça amb la pressió. Messi estava espès, Ronaldinho poc intervencionista, mentre que Eto’o aportava tant esforç solidari com imprecisió en el remat.
No li faltava, però, sacrifici al Barça, guiat inicialment per un Iniesta autoritari en la recuperació. Treballava bé el Barcelona per alliberar tensió. Eto’o va tenir un moment d’audàcia que va espavilar tot l’equip. El camerunès va dibuixar a l’aire una meravellosa xilena que no va ser gol perquè Contreras també va estar extraordinari en el refús. Però d’aquella acció van brollar uns minuts per fi alegres al Camp Nou. Eto’o va crear altres jugadasses i remats, Messi es va animar i Iniesta va disposar d’una immillorable ocasió.
Havia fet mèrits el Barça per aplanar-se el partit amb un marcador més generós, però encara es va estalviar l’empat just abans del descans després d’un error de Thuram que Valdés va exorcitzar davant Fernando.
I el segon temps va continuar compromès, perquè el Barcelona baixava la intensitat i els cracs no apareixien. Prova de la mala pinta que tenia el partit, de la poca seguretat i alegria que transmetia el Barça és que Rijkaard va canviar Ronaldinho per Edmílson amb molt encara en joc. Cansat i incomodat per un Betis que es va fer ofensiu des de la banqueta, a l’equip blaugrana se li va fer tan llarg el partit com la Lliga. Isidoro va amenaçar, però va ser Sobis qui va dur el Barça a assumir el drama. Benvinguts al món real, que dirien alguns barcelonistes.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.