Esports
A enterrar Leverkusen
LEspanyol té avui una segona oportunitat de fer-se gran a Europa davant un Sevilla més pressionat
La vida dóna una segona oportunitat. 19 anys després, l’Espanyol arriba a una final de la Copa de la UEFA després d’una trajectòria impecable. El Sevilla és el favorit, però els blanc-i-blaus tenen grans sensacions. Ningú els pot derrotar en il·lusió i ganes de seguir creixent. Dos títols en dos anys obririen les portes a l’ambició, així que ha arribat l’hora de fer-se grans. Glasgow serà el punt d’inflexió.
La Copa del Rei del 2006 és el referent de com afrontar una final. La cita de Glasgow es va començar a gestionar a Bremen, amb els sud-americans d’instigadors en rol preferent. Quan l’autocar abandoni el castell que ha esdevingut punt de concentració en terres escoceses des de dilluns, no hi haurà marge per al silenci. Crits, càntics, cops al vidre i picar constant de mans per arribar a Hampden Park del tot endollats per fer història. “El Sevilla / tiene miedo / porque sabe que este equipo tiene h…” serà una de les cantarelles més repetides a iniciativa de Zabaleta i Pandiani, que tenen guardats asos a la màniga, si bé per superstició es neguen a revelar-los.
Un dubte a l’onze
Més de 13.000 periquitos s’encarregaran de deixar-se la gola tant al carrer com a les graderies de Hampden Park perquè els jugadors surtin a totes. Els aficionats de l’Espanyol comencen a acostumar-se a viure grans cites. Així, Glasgow és un lloc d’accés costós, però l’amor pels colors els ha dut a idear mil i una combinacions per no perdre’s la gran cita. Via Edimburg, Newcastle, Liverpool, Manchester o Blackpool, tant se val, perquè l’important és arribar al duel contra el Sevilla. I segur que es faran escoltar per la ciutat escocesa.
Jugadors i aficionats són conscients de la transcendència del duel. La UEFA ofereix una segona oportunitat a l’Espanyol i és l’hora d’aprofitar-la. El rol de favorit és per al Sevilla, avalat pel fet que opta encara a tres títols quan la temporada escriu els darrers capítols, però els jugadors blanc-i-blaus supuren seguretat. És una sensació que flota a l’ambient. Senten que trencaran els pronòstics. I els resultats acompanyen. 11 victòries i 3 empats en 14 partits i superant rivals que partien com a grans candidats al títol, com el Benfica i el Werder Bremen. Una trajectòria impecable, la millor enguany a la Copa de la UEFA. Només hi falta la cirereta final, veure Tamudo enlairant la copa.
El pichichi de la competició, naturalment, també vesteix de blanc-i-blau: Walter Pandiani, autor d’11 gols. L’uruguaià és la gran incògnita de l’onze. Sembla difícil que se’n quedi fora perquè la decisió generaria malestar al vestidor i el hat trick del Bernabéu encara està calent. Així, el buit apareix a la banda dreta, on Luis García i, amb menys opcions després de jugar 90 minuts dissabte, Rufete es disputen un lloc. Amb uns o altres, l’Espanyol té l’opció d’enterrar del tot els fantasmes de Leverkusen i fer-se gran amb el segon títol en dos anys.
La Copa del Rei del 2006 és el referent de com afrontar una final. La cita de Glasgow es va començar a gestionar a Bremen, amb els sud-americans d’instigadors en rol preferent. Quan l’autocar abandoni el castell que ha esdevingut punt de concentració en terres escoceses des de dilluns, no hi haurà marge per al silenci. Crits, càntics, cops al vidre i picar constant de mans per arribar a Hampden Park del tot endollats per fer història. “El Sevilla / tiene miedo / porque sabe que este equipo tiene h…” serà una de les cantarelles més repetides a iniciativa de Zabaleta i Pandiani, que tenen guardats asos a la màniga, si bé per superstició es neguen a revelar-los.
Un dubte a l’onze
Més de 13.000 periquitos s’encarregaran de deixar-se la gola tant al carrer com a les graderies de Hampden Park perquè els jugadors surtin a totes. Els aficionats de l’Espanyol comencen a acostumar-se a viure grans cites. Així, Glasgow és un lloc d’accés costós, però l’amor pels colors els ha dut a idear mil i una combinacions per no perdre’s la gran cita. Via Edimburg, Newcastle, Liverpool, Manchester o Blackpool, tant se val, perquè l’important és arribar al duel contra el Sevilla. I segur que es faran escoltar per la ciutat escocesa.
Jugadors i aficionats són conscients de la transcendència del duel. La UEFA ofereix una segona oportunitat a l’Espanyol i és l’hora d’aprofitar-la. El rol de favorit és per al Sevilla, avalat pel fet que opta encara a tres títols quan la temporada escriu els darrers capítols, però els jugadors blanc-i-blaus supuren seguretat. És una sensació que flota a l’ambient. Senten que trencaran els pronòstics. I els resultats acompanyen. 11 victòries i 3 empats en 14 partits i superant rivals que partien com a grans candidats al títol, com el Benfica i el Werder Bremen. Una trajectòria impecable, la millor enguany a la Copa de la UEFA. Només hi falta la cirereta final, veure Tamudo enlairant la copa.
El pichichi de la competició, naturalment, també vesteix de blanc-i-blau: Walter Pandiani, autor d’11 gols. L’uruguaià és la gran incògnita de l’onze. Sembla difícil que se’n quedi fora perquè la decisió generaria malestar al vestidor i el hat trick del Bernabéu encara està calent. Així, el buit apareix a la banda dreta, on Luis García i, amb menys opcions després de jugar 90 minuts dissabte, Rufete es disputen un lloc. Amb uns o altres, l’Espanyol té l’opció d’enterrar del tot els fantasmes de Leverkusen i fer-se gran amb el segon títol en dos anys.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
