El visitant ideal

Ni blanc-i-blava ni blaugrana. Des d'ahir fins dimecres Barcelona es tenyirà de verd i blanc, els colors dels aficionats del Celtic que aquests dies seran a la Ciutat Comtal amb motiu del partit de tornada dels vuitens de la Champions.
Els Celts fans formen una marea fidel, que mai no deixa que el seu equip camini sol i que, aprofitant la fama que té Barcelona i la germanor amb l'afició culer, es desplaçarà en un gran nombre a la capital catalana.

Segons fonts oficials, es preveu l'arribada de més de deu mil aficionats: uns 4.000 i escaig seran segur a les grades del Camp Nou (el 5 per cent de l'aforament que estipula la normativa europea), mentre que entre 5.000 i 8.000 més, segons el club, arribaran a Barcelona sense entrada.

És una situació idònia per al funcionament de la revenda d'abonaments, com ja ha passat en altres ocasions, i que sens dubte mobilitzarà esforços de la directiva per evitar-ho.

El seny escocès
Si topeu amb la marea, no patiu. Que no us espantin les pells clares, els mitjons blancs ben visibles, les indumentàries verd-i-blanques ni els seus càntics. És una afició amiga. Deixeu la vergonya de banda i feu-hi una encaixada de mans, desitgeu-los que tinguin sort i que disfrutin a la ciutat. Fins i tot, si en teniu l'ocasió, compartiu una cervesa al seu costat parlant de futbol. És així com ells us rebrien a Glasgow.

A diferència de la del Rangers, l'afició del Celtic és una de les més educades i esportives del futbol europeu. L'any 2003, els Celts fans van ser guardonats amb el premi Fair Play de la FIFA.

Va ser l'any en què els catòlics van jugar la final de la UEFA a Sevilla contra el Porto. Més de 80.000 escocesos van anar a la capital andalusa i van conviure en plena harmonia amb portuguesos i espanyols. La gent del Celtic es considera una família i cada desplaçament és motiu de festa, de la qual volen fer partícips (si es pot) els fans de l'equip rival.

Les connotacions esportives i polítiques que els lliguen amb l'essència del Barça fa que entre totes dues aficions s'hagi establert un fort vincle. Va quedar demostrat fa dues setmanes al Celtic Park, on els culers van ser tractats de manera immaculada. Es van dedicar aplaudiments, es va posar la megafonia en català i fins i tot va sonar l'himne del Barça, detall del club.

Per això, la directiva blaugrana ha decidit tornar el gest i abans de l'inici del matx farà sonar el You'll never walk alone, el famós himne que interpreta el públic de l'equip escocès. Serà just abans que saltin els equips a la gespa i soni la musiqueta de la Champions.

Cap victòria
No només l'afició és amiga. També es pot dir que ho és l'equip, encara que per motius diferents. El Celtic, poderós a casa, a l'empara del Celtic Park, perd força, lluny del seu camp. Tant és així que encara no ha guanyat cap partit fora de casa en la història de la Lliga de Campions.

Bé, un sí. En una fase prèvia, la de la temporada 2003-2004, el conjunt aleshores entrenat per Martin O'Neill va superar l'MTK hongarès (0-1).

Aquesta temporada, el Celtic ha sigut capaç de batre al Celtic Park rivals d'entitat com el Xakhtar, el Benfica i el Milan. Contra tots ells va perdre a la tornada. El mateix li va passar el curs passat, amb Manchester, Benfica i Copenhaguen...

¿Apostar per la classificació dels de Glasgow? No ho farien ni ells mateixos.