Nit negra al Camp Nou

Si a les seus nacionalistes de Catalunya ahir no era un dia per tirar coets, al Camp Nou, reducte durant altres èpoques del sentiment del país, va ser una nit negra. El Barça va caure contra el Vila-real (1-2) i va desinflar la remuntada a la Lliga que jornades enrera va semblar creïble per convertir-la, ara sí, en un petit miracle. Queden 33 punts en joc i el Madrid en té un avantatge de vuit, un més que quan va visitar l’estadi barcelonista abans de Nadal.

El pitjor, però, mirant cap endavant, va ser la imatge de l’equip, destemplada i gens brillant, incapaç d’estructurar un futbol constant i sense salsa davant. Si es citen els noms, tothom diria amén, però a la gespa va ser més incisiu Iniesta des del migcamp, entrant i desbordant, que la tripleta atacant. Des d’un Ronaldinho que es va quedar en un llançament al travesser i una paret prèvia al gol, sense gaire més influència, fins a un Eto’o accelerat i erràtic i un Henry lluitador però igual de desencertat. El lesionat Messi, ja per si el més desequilibrant, va aparèixer ahir en la imaginació culer com un gegant.
Més males notícies en blaugrana. Si la jornada passada era Puyol qui va quedar malferit al Calderón, ahir Milito li va agafar el relleu, avançat i retallat per Guille Franco en el primer gol i absent en la rematada de Tomasson en el segon. Si fins a mitja temporada havia funcionat la defensa com un rellotge, però no l’ofensiva, quan semblava que les dues podien confluir, quan el líder era a tocar, a només dos punts, han arribat dues derrotes crues i sis gols en contra.

El partit va sortir torçat des de l’escalfament: Deco era titular i es va lesionar. Xavi va substituir-lo. Amb el xiulet arbitral, el Barça va semblar contagiar-se del poc ambient de la graderia, que va registrar una de les pitjors entrades de la temporada, i va viure entre apàtic i revolucionat, sense trobar el punt de pausa ni la velocitat de pilota que desordenés el Vila-real, ferm en el 4-4-1-1 defensiu i virolent al desplegar-se.

Sense nitidesa a l’àrea
El Barça va jugar malament, però els de la Plana van fer justícia al seu tercer lloc a la Lliga i van deixar maniobrar poc. Davant d’això, el conjunt local li va faltar pressió i li van sobrar impulsos, li va faltar desequilibri per les bandes i li va sobrar conducció. La imprecisió es va extendre per moltes zones, per bé que era a partir de tres quarts on es perdia del tot la nitidesa. Tot el contrari que el Vila-real, amb ull clínic quan s’apropava a l’àrea, com Guille Franco a la mitja hora en el 0-1, en un doble regat i forçant penal. Senna va transformar-lo.

A la represa, amb l’aigua al coll, el Barça va respondre amb orgull i després d’una sensacional cabalcada d’Iniesta, Xavi va fer l’empat, el seu sisè gol a la Lliga, en un xut des de dins l’àrea. El Camp Nou va recuperar l’alè i va tornar a creure en un segon gol heroic, en una nit finalment feliç, però el Vila-real no va perdre la compostura i, sense voler la victòria, se la va trobar en una triangulació entre Cazorla, Eguren i Tomasson, que va batre Valdés pel centre.

Molt tocat, el Barça ja no va tenir poder de reacció, com si es fes el càrrec que, ara sí, començava a acomiadar-se de la Lliga i, atenció, a veure el Vila-real a 4 punts... Nit per oblidar.

CLIQUEU AQUÍ PER VEURE LA RETRANSMISSIÓ DEL PARTIT