El Barça rep el Madrid amb la pressió d’arribar a Nadal a un sol punt del liderat

Estètica i èpica, alegria i tristesa, eufòria i depressió. El clàssic escampa avui al vespre a la gespa del Camp Nou una dicotomia d’estats i d’estils, d’emocions i de poder. En ple Nadal, en plenes dates de tió i caganers, Barça i Reial Madrid es confronten amb moltes coses a decidir, a témer i a patir.

De fet qui més qui menys ja ha començat amb el neguit. Els culers saben ben bé de què es tracta. Absent el sant i senya Messi, el Camp Nou mira intranquil i amb cert sentiment de desprotecció com l’home que es va posar el club a l’esquena fa un lustre ara no sembla ni tenir esma de posar-s’hi ni l’equip ni tan sols una samarreta titular.

Sí. Ronaldinho continua sent la gran incògnita, ja no del clàssic sinó de la temporada. Quan sembla que pot reaccionar i recordar aquell que va ser, decep amb un entrenament prou irresponsable a les portes de tot un Barça-Madrid. El somriure del brasiler tant pot ser irreverent com alleujador. I en aquesta bifurcació es troba Rijkaard.
El tècnic blaugrana té davant seu una alineació que segur que marcarà tendències. Ronnie i Deco no tenen un lloc assegurat davant el Madrid, circumstància que hauria estat sacrílega no fa tant i que ara crea temor. ¿Com es poden prendre la suplència tots dos cracs? ¿Aguantarà el pols i el projecte Rijkaard? Són preguntes incipients que poden esclatar amb més o menys intensitat en funció, sí, del clàssic.

I és que no sols l’onze tindrà efectes psicològics. També, esclar, el resultat. Com a mostra, la temporada passada: el Madrid es va plantar al Camp Nou sense crèdit ni projecte i en va sortir revifat amb un empat. Va acabar enduent-se la Lliga.

Si el Barça, que es juga molt més que el Madrid, s’amoïna per si entren a l’onze Gudjohnsen i Giovani –per bé que Iniesta també té molts números per ocupar l’hàbitat de Messi–, el Madrid presumeix que aspira a escapar-se en el liderat prescindint eventualment de Guti, el seu jugador de més inspiració al mig del camp. I és que al conjunt de Schuster només l’interessen les dues àrees. Heinze apunta a novetat en defensa per tancar la banda òrfena de Messi, mentre que la improvisació es deixa al davant per a Van Nistelrooy, Raúl i Robinho.

Si Guti, que ve de recuperar-se d’una sospitosa lesió, pot esperar el seu moment a la represa, al Barça és Henry qui pot fer de revulsiu. Després de cinc partits absent, el francès va entrar en una llista de 19 jugadors en què n’hi ha un de tocat.

Rijkaard no va confirmar de qui es tractava. Només va negar que fos Ronaldinho. Qualsevol detall pot marcar el clàssic. Prou que ho sap el tècnic. Prou que els oculta. Barça i Madrid necessiten un triomf contundent. Ser a un punt del liderat o quedar-ne a set. Tot un món entremig. Tot un clàssic.