Esports
El Camp Nou és curatiu
A cada ensopegada fora, el Barça ha respost al Camp Nou amb una victòria i ahir hi va afegir algunes dosis de convenciment. Encapçalats per Iniesta i un futbol col·lectiu més instintiu que horitzontal, l’equip de Rijkaard va golejar un Betis d’estar per casa i va reduir la Messidependència, conseqüència directa que Ronaldinho i Henry entressin en funcionament. Tots dos van ser capitals per liquidar un rival que sembla que ha cremat una generació –la que un dia capitanejava Joaquín– i també per situar el Barça a l’estela del Madrid. El líder torna a estar a un punt.
Que Henry s’adapti és la millor notícia perquè és un nou recurs per al conjunt i una sorpresa per als rivals. Va connectar amb Xavi, també amb Ronaldinho i sobretot amb Iniesta, que li va servir la passada del gol a la mitja hora. La resta va ser 100% Tití, que va guanyar la posició a Juanito amb un control orientat cap endavant i va definir amb la puntera per sota les cames de Ricardo. Culminava una jugada que havia passat per Valdés. El francès, a més, havia engaltat un xutàs al pal.
Aquest sí que era un Henry semblant al de l’Arsenal, i el Barça, un bloc més apte per al davanter. No és que els blaugranes canviessin d’estil, però van potenciar la verticalitat, la pilota a l’espai i, en definitiva, el que ha ajudat a fer gran a Henry. Trobar l’equilibri entre la possessió i la profunditat, entre el control i les transicions ràpides, és el que vol Rijkaard i el que es va començar a veure ahir.
Per comprovar si la reacció és consistent caldrà esperar, perquè el Betis passa per un moment crític i només havia fet un gol a domicili. Al Camp Nou es va comportar com a tal, cedint el domini i sense cap poder ofensiu, amb un quartet –Edú, Rivera, Mark González i Pavone– que no va inquietar. Defensivament, els bètics es van tancar bé a estones, amb nou homes darrera la pilota, fins que Iniesta o Messi trencaven l’esquema i creaven perill. L’argentí va sobrat –va estar a punt de fer un altre gol arrencant del migcamp–, i més davant un tronc com Babic, sempre tard per replicar la seva velocitat i habilitat. Potser Messi hauria d’esforçar-se més per associar-se amb Henry i no buscar tant Ronaldinho, tot i que els teva-meva amb el brasiler són per gravar.
Ronnie va seguir abonant l’esperança que pot recuperar-se, tot i que paradoxalment va marcar a pilota aturada, el seu refugi en temps dolents. No va ser un dia gris perquè Ronaldinho va apuntar alguns dríblings, passades genials i concentració, però el més material és que va sentenciar els tres punts amb un llançament magistral a la represa i un altre al final que la barrera es va empassar. El Camp Nou, feliç per tot plegat, es fa fort amb el sisè triomf consecutiu.
Que Henry s’adapti és la millor notícia perquè és un nou recurs per al conjunt i una sorpresa per als rivals. Va connectar amb Xavi, també amb Ronaldinho i sobretot amb Iniesta, que li va servir la passada del gol a la mitja hora. La resta va ser 100% Tití, que va guanyar la posició a Juanito amb un control orientat cap endavant i va definir amb la puntera per sota les cames de Ricardo. Culminava una jugada que havia passat per Valdés. El francès, a més, havia engaltat un xutàs al pal.
Aquest sí que era un Henry semblant al de l’Arsenal, i el Barça, un bloc més apte per al davanter. No és que els blaugranes canviessin d’estil, però van potenciar la verticalitat, la pilota a l’espai i, en definitiva, el que ha ajudat a fer gran a Henry. Trobar l’equilibri entre la possessió i la profunditat, entre el control i les transicions ràpides, és el que vol Rijkaard i el que es va començar a veure ahir.
Per comprovar si la reacció és consistent caldrà esperar, perquè el Betis passa per un moment crític i només havia fet un gol a domicili. Al Camp Nou es va comportar com a tal, cedint el domini i sense cap poder ofensiu, amb un quartet –Edú, Rivera, Mark González i Pavone– que no va inquietar. Defensivament, els bètics es van tancar bé a estones, amb nou homes darrera la pilota, fins que Iniesta o Messi trencaven l’esquema i creaven perill. L’argentí va sobrat –va estar a punt de fer un altre gol arrencant del migcamp–, i més davant un tronc com Babic, sempre tard per replicar la seva velocitat i habilitat. Potser Messi hauria d’esforçar-se més per associar-se amb Henry i no buscar tant Ronaldinho, tot i que els teva-meva amb el brasiler són per gravar.
Ronnie va seguir abonant l’esperança que pot recuperar-se, tot i que paradoxalment va marcar a pilota aturada, el seu refugi en temps dolents. No va ser un dia gris perquè Ronaldinho va apuntar alguns dríblings, passades genials i concentració, però el més material és que va sentenciar els tres punts amb un llançament magistral a la represa i un altre al final que la barrera es va empassar. El Camp Nou, feliç per tot plegat, es fa fort amb el sisè triomf consecutiu.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.