Esports
Fora de casa, també (1-4)
El Barça va fer per fi al camp del Llevant exactament allò que s’espera d’un candidat a guanyar la Lliga: sumar els tres punts i no deixar gaire marge a la sorpresa. També s’esperava això de l’equip blaugrana als camps del Racing i l’Osasuna, però allà no va estar tan fi, no va passar del 0-0. I justament per això el partit d’ahir era un test que calia superar.
L’equip de Rijkaard va demostrar que les últimes victòries davant del Sevilla i Saragossa eren alguna cosa més que dos bons resultats a l’empara del Camp Nou. El Barça va ser ahir un equip amb les idees molt clares sobre el que volia, sobre el que havia de fer per aconseguir-ho i sobre com havia de fer-ho. Probablement la feblesa objectiva d’aquest Llevant, que ha sumat un punt de 18 possibles i ha encaixat 14 gols en 6 partits, va ajudar d’alguna manera a l’impacte de l’1-4 final.
Però tot al Barça va rodar alhora des de l’onze titular de Rijkaard, sense concessions, ni rotacions més enllà de les obligades (Márquez i Zambrotta); sense pensar en l’Stuttgart, ni en la reaparició de Puyol, que va sortir al segon temps. El missatge era anar a buscar el partit des del principi.
A partir d’aquí l’equip va respondre amb la intensitat adequada i amb la mateixa seguretat defensiva dels últims partits, edificada en l’anticipació de Milito i Abidal, en el balanç defensiu de Deco, en la bona posició de Touré i Xavi, i també en l’actitud dels tres del davant.
El Llevant va ser incapaç d’acostar-se a la porteria de Víctor Valdés amb alguna cosa més que no fos una pilota bombejada des de molts metres de distància. I, en canvi, el Barça va poder interceptar moltes pilotes al migcamp en condicions de fer córrer el rival enrere.
Aquest va ser el punt de partida. La resta va arribar amb una facilitat quasi inesperada. No hi va haver festival de futbol, però el Barça va tenir més profunditat que a Pamplona o Santander i, sobretot, més pegada. A la segona aproximació clara va aprofitar un córner per obrir el marcador. I a la tercera, el 0-2.
Hat trick d'Henry
Ahir ni els pals ni el porter van aturar Henry. El francès va obrir el recipient del seu olfacte golejador amb un gol a porteria buida, aprofitant el refús del porter a xut de Messi. Només set minuts després va aprofitar una assistència a l’espai de Messi per tornar a batre Storari i, tot just començar la segona part, una altra passada a l’esquena de la defensa (ara de Deco) li va donar un altre cara a cara amb el porter local, que va convertir en el 0-3.
Messi va arrodonir la golejada al seu estil, controlant un canvi de joc de Deco, driblant i afusellant. El seu cinquè gol el situa al capdavant del pichichi, però ahir era pura anècdota, com l’1-4 de penal, com la resta de partit. La llàstima és que aquells minuts escombraria embrutessin el balanç del partit amb una altra lesió muscular, ara de Touré.
L’equip de Rijkaard va demostrar que les últimes victòries davant del Sevilla i Saragossa eren alguna cosa més que dos bons resultats a l’empara del Camp Nou. El Barça va ser ahir un equip amb les idees molt clares sobre el que volia, sobre el que havia de fer per aconseguir-ho i sobre com havia de fer-ho. Probablement la feblesa objectiva d’aquest Llevant, que ha sumat un punt de 18 possibles i ha encaixat 14 gols en 6 partits, va ajudar d’alguna manera a l’impacte de l’1-4 final.
Però tot al Barça va rodar alhora des de l’onze titular de Rijkaard, sense concessions, ni rotacions més enllà de les obligades (Márquez i Zambrotta); sense pensar en l’Stuttgart, ni en la reaparició de Puyol, que va sortir al segon temps. El missatge era anar a buscar el partit des del principi.
A partir d’aquí l’equip va respondre amb la intensitat adequada i amb la mateixa seguretat defensiva dels últims partits, edificada en l’anticipació de Milito i Abidal, en el balanç defensiu de Deco, en la bona posició de Touré i Xavi, i també en l’actitud dels tres del davant.
El Llevant va ser incapaç d’acostar-se a la porteria de Víctor Valdés amb alguna cosa més que no fos una pilota bombejada des de molts metres de distància. I, en canvi, el Barça va poder interceptar moltes pilotes al migcamp en condicions de fer córrer el rival enrere.
Aquest va ser el punt de partida. La resta va arribar amb una facilitat quasi inesperada. No hi va haver festival de futbol, però el Barça va tenir més profunditat que a Pamplona o Santander i, sobretot, més pegada. A la segona aproximació clara va aprofitar un córner per obrir el marcador. I a la tercera, el 0-2.
Hat trick d'Henry
Ahir ni els pals ni el porter van aturar Henry. El francès va obrir el recipient del seu olfacte golejador amb un gol a porteria buida, aprofitant el refús del porter a xut de Messi. Només set minuts després va aprofitar una assistència a l’espai de Messi per tornar a batre Storari i, tot just començar la segona part, una altra passada a l’esquena de la defensa (ara de Deco) li va donar un altre cara a cara amb el porter local, que va convertir en el 0-3.
Messi va arrodonir la golejada al seu estil, controlant un canvi de joc de Deco, driblant i afusellant. El seu cinquè gol el situa al capdavant del pichichi, però ahir era pura anècdota, com l’1-4 de penal, com la resta de partit. La llàstima és que aquells minuts escombraria embrutessin el balanç del partit amb una altra lesió muscular, ara de Touré.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.